• poesia

    “Reflexió”

    Mare, divorciada, amb un nen d’onze anys. Vivint en un poble de no més de 2000 habitants a l’hivern. Treballadora i treballant des dels 15. Supervivent. Avui fent la que probablement serà l’única cervesa que em faré en setmanes… discutíem amb dues amigues, de la crueltat de cobrar i no…

  • Blog

    Els africans i el català

    Els explicaré una experiència empírica que porto observant durant més de 8 anys, que és el temps que porto treballant a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. Per si no ho saben, els explicaré que per la Facultat de Teologia de Catalunya, i especialment per l’Institut de Litúrgia,…

  • poesia

    “Paper de regal”

    Fa dies que les paraules flueixen. Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia. El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de…

  • poesia

    “Sola a soles”

    Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat. És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res. Estic sola a soles. Em sento sola. Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen. Per què? És la pregunta que més…

  • poesia

    Núvol

    Com un mousse, cremós i esponjós et vas desplaçant amb la carícia freda del vent. Tan flonjo, suau, que puc imaginar com esclataries dins la meva boca. Cruixent d’aire, i dolç al paladar fred. Voldria, poder estirar-me damunt teu, al mateix temps que creo àngels amb el meu cos. *8

  • Blog

    Vaga de biblioteques

    L’home llargarut, quasi esquelètic i amb barba blanca i brillant i ben bé transparent de sant ortodox ucraïnès –que es cuida tots dies invariablement durant tres hores i trenta tres minuts exactes, ni un segon més– contempla astorat i amb els seus ullots calavèrics ben oberts i les pupil·les grises…

  • poesia

    Violència

    És un país ben anormal aquell que s’escandalitza per mostres de ràbia i d’impotència i les viralitza i les expandeix fins al paroxisme per exemplificar allò que no cal fer, allò que està mal fet, allò que és mostra de mala educació… però que per contra assumeix com a irremeiable…

  • poesia

    Voltant

    Els diumenges són bons dies per córrer, especialment al matí i si fa sol. La Floresta és muntanya, pendent, i cal triar la ruta amb seny per no deixar-t’hi les forces de tot el dia. Avui poc a poc i bona lletra, sense aturades. Petant la xerrada ens ha passat…

  • poesia

    Oh, petita.

    Encara no t’he vist i ja t’estimo. Puc imaginar els teus ulls oberts mirant-m’he, la teva olor tan pura, calmant el meu ser. Puc imaginar, la teva pell tan fina, suau. El teu somriure. La força que faràs al agafar-me el dit per primera vegada. Encara no t’he vist i…

  • Blog

    Silvester Stallone i el monopoly

    Escoltant #elBúnquer. Parlen de l’Arnold Schwarzenegger. Mentrestant la Cinta juga al Monopoly amb la Wii. No para de fer girar el disc aquest joc, fa maldecap i tot. Ara el Molina fa el temps al 324. Sol i boires. Normalització de temperatures la segona meïtat de la setmana vinent. Només…

  • poesia

    El país de les meravelles

    Aquest nostre estimat petit país –dissortadament massa vegades de campanar i de fireta– és capaç de donar-nos la millor i la pitjor versió d’ell mateix en tan sols una tarda. Ja se sap, vivim en temps líquids, sovint extrems, en què tot es mou i res perdura. I evidentment, la…

  • Blog

    Truita

    La truita de patates, o pataques, millor amb ceba. No obro debat, només comparteixo els meus gustos. Sense ceba també és bona 🤷 Matino força, per escapolir l’escomesa del trànsit, usant paraules d’en Puyal per a l’àmbit futbolístic. El divendres dedico una estoneta curta a anar a fer la truita…

  • poesia

    Hola,com aneu?,el pedregar està ple d’optimisme enfonsat en la última crisis mundial , llavors quedem els que ja no podíem viatjar ni viure amb normalitat , ja teníem una dieta basada en llaunes i pots i algun puto kebab lo que ens ho feia fàcil a banda afectivament no teníem gos i qui tenia gat deia haver menjat conill …estem resistint a allò inevitable que tots sempre sabíem sense voler entendre que amb lo negat venia el deute.

  • poesia

    Llençol

    A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja. Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems. De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent. Els nens s’amagarien al meu darrere…

  • poesia

    Tu,…

    Fa dies que et penso No sé si és per la lluna, les estrelles, la música, però et penso, molt. Avui, com cada dia, tot ets tu. Entenc que continuï enamorada de tu *5