poesia

Núvol

Com un mousse, cremós i esponjós et vas desplaçant amb la carícia freda del vent.

Tan flonjo, suau, que puc imaginar com esclataries dins la meva boca.

Cruixent d’aire, i dolç al paladar fred.

Voldria, poder estirar-me damunt teu, al mateix temps que creo àngels amb el meu cos.

*8

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *