Malgrat les hòsties que s’ha emportat en la vida, aquest cronista sud(orífic) encara creu —potser d’una forma una mica pueril i ingènua— en la bondat de la raça humana, i especialment creu i s’ha convençut que aquest estiu (ara si, aquest si, va de debò) a la fi hem vist…

Aquest aprenent de cronista ja fa cinc dies que viu en un diumenge permanent, i entre les moltes bones voluntats que voldria fer durant aquests dies és, precisament, intentar escriure. Sempre, és clar, amb el permís explícit de la tropa de casa i de que no em segrestin durant hores…