Capvespre a l’espigó somio a galop, cavalls assilvestrats crins de cues còsmiques s’allarguen fins a l’horitzó. Lluna de núvia dins l’altar del carruatge, vel de cascada estès al cel brodat amb fil d’estrelles llàgrimes de Perseids. Ram de taronger florit, et desprenc d’aquesta nit fosca, com un estel fugaç caigut…
D’un ventall amb plomatge m´arriba un bri d’aire, ulls humits que s’ofeguen no puc deixar-la escapar dins del meu pensament. -Mimi…, et sospiro-. Llepo el gelat de coco i mango mentre em regalima entremig dels dits, on contemplo l’escena, del cadàver d’un colom i un gavià satisfet. Vestit de vellut…
Brisa de mar a proa, nusos i escuma d’Egeu, roent com el sol de l’oceà. Deixo enrere el portuari d’asfalt. Cos d’Olimp emborratxat d’ambrosia Oh, Posidó! La teva llengua i la meva, el teu regal d’ofrena nuades com les xarxes de pesca. Balanceig sense deriva, per amarrar en…
Del passatge sense sortida el meu monyo desfet, rubor de pecat d’ulls mal pintats, amb llavis d’alba. El traç de Claude Monet emboirat de llum impressionista. Mitja amb carrera i tanga de setí, alliberades –a l’anomenada Galeria–. Nit de fraternitat canalla, sola dins l’avió de…
Deixo que soni K. I remember when I first noticed that you liked me back… Cop de porta blindada dues voltes de clau i disset graons La porta ben oberta el cartell: tanqueu la porta si us plau inexistent a ulls de tots.Soc al carrer, pas de semàfor amb llum…
Mare, divorciada, amb un nen d’onze anys. Vivint en un poble de no més de 2000 habitants a l’hivern. Treballadora i treballant des dels 15. Supervivent. Avui fent la que probablement serà l’única cervesa que em faré en setmanes… discutíem amb dues amigues, de la crueltat de cobrar i no…
Fa dies que les paraules flueixen. Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia. El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de…
Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat. És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res. Estic sola a soles. Em sento sola. Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen. Per què? És la pregunta que més…
Com un mousse, cremós i esponjós et vas desplaçant amb la carícia freda del vent. Tan flonjo, suau, que puc imaginar com esclataries dins la meva boca. Cruixent d’aire, i dolç al paladar fred. Voldria, poder estirar-me damunt teu, al mateix temps que creo àngels amb el meu cos. *8
És un país ben anormal aquell que s’escandalitza per mostres de ràbia i d’impotència i les viralitza i les expandeix fins al paroxisme per exemplificar allò que no cal fer, allò que està mal fet, allò que és mostra de mala educació… però que per contra assumeix com a irremeiable…
Els diumenges són bons dies per córrer, especialment al matí i si fa sol. La Floresta és muntanya, pendent, i cal triar la ruta amb seny per no deixar-t’hi les forces de tot el dia. Avui poc a poc i bona lletra, sense aturades. Petant la xerrada ens ha passat…
Encara no t’he vist i ja t’estimo. Puc imaginar els teus ulls oberts mirant-m’he, la teva olor tan pura, calmant el meu ser. Puc imaginar, la teva pell tan fina, suau. El teu somriure. La força que faràs al agafar-me el dit per primera vegada. Encara no t’he vist i…
Aquest nostre estimat petit país –dissortadament massa vegades de campanar i de fireta– és capaç de donar-nos la millor i la pitjor versió d’ell mateix en tan sols una tarda. Ja se sap, vivim en temps líquids, sovint extrems, en què tot es mou i res perdura. I evidentment, la…
A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja. Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems. De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent. Els nens s’amagarien al meu darrere…