Mare, divorciada, amb un nen d’onze anys. Vivint en un poble de no més de 2000 habitants a l’hivern. Treballadora i treballant des dels 15. Supervivent. Avui fent la que probablement serà l’única cervesa que em faré en setmanes… discutíem amb dues amigues, de la crueltat de cobrar i no…
-
-
Fa dies que les paraules flueixen. Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia. El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de…
-
Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat. És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res. Estic sola a soles. Em sento sola. Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen. Per què? És la pregunta que més…
-
Com un mousse, cremós i esponjós et vas desplaçant amb la carícia freda del vent. Tan flonjo, suau, que puc imaginar com esclataries dins la meva boca. Cruixent d’aire, i dolç al paladar fred. Voldria, poder estirar-me damunt teu, al mateix temps que creo àngels amb el meu cos. *8
-
És un país ben anormal aquell que s’escandalitza per mostres de ràbia i d’impotència i les viralitza i les expandeix fins al paroxisme per exemplificar allò que no cal fer, allò que està mal fet, allò que és mostra de mala educació… però que per contra assumeix com a irremeiable…
-
Els diumenges són bons dies per córrer, especialment al matí i si fa sol. La Floresta és muntanya, pendent, i cal triar la ruta amb seny per no deixar-t’hi les forces de tot el dia. Avui poc a poc i bona lletra, sense aturades. Petant la xerrada ens ha passat…
-
Encara no t’he vist i ja t’estimo. Puc imaginar els teus ulls oberts mirant-m’he, la teva olor tan pura, calmant el meu ser. Puc imaginar, la teva pell tan fina, suau. El teu somriure. La força que faràs al agafar-me el dit per primera vegada. Encara no t’he vist i…
-
Aquest nostre estimat petit país –dissortadament massa vegades de campanar i de fireta– és capaç de donar-nos la millor i la pitjor versió d’ell mateix en tan sols una tarda. Ja se sap, vivim en temps líquids, sovint extrems, en què tot es mou i res perdura. I evidentment, la…
-
La truita de patates, o pataques, millor amb ceba. No obro debat, només comparteixo els meus gustos. Sense ceba també és bona 🤷 Matino força, per escapolir l’escomesa del trànsit, usant paraules d’en Puyal per a l’àmbit futbolístic. El divendres dedico una estoneta curta a anar a fer la truita…
-
-
A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja. Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems. De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent. Els nens s’amagarien al meu darrere…
-
Fa dies que et penso No sé si és per la lluna, les estrelles, la música, però et penso, molt. Avui, com cada dia, tot ets tu. Entenc que continuï enamorada de tu *5
-
Els soferts parroquians que agafem tots els dies aquesta estructura fallida d’estat –també en fallida– que és la R16 sabem perfectament que la millor manera de passar les penes dalt dels trens és fotre’t una bona clapada. Ja fa temps que vaig decidir deixar de produir, deixar de pencar, i…
-
Surto de la feina, un dia qualsevol, a primera hora d’una tarda qualsevol. Enfilo cap al tren, camí de casa, i mentre bado pels carrers de l’urbs, llegeixo en un gran cartell, en una d’aquelles pilones amb milions de cartells enganxats durant anys, que al carrer Trafalgar de Barcelona hi…
-
La ment d’una xiqueta de 5 anys és un enorme i brutal i meravellós llibre en blanc. Un llibre en blanc que es va escrivint amb els anys, que s’omple d’aprenentatges i de coneixements i d’experiències… però que inevitablement sempre, sempre, sempre, s’acaba corrompent i omplint de prejudicis. Per això,…