Paradís d'ànima lunar,
dunes sinuoses,
xiuxiueig vora la mar.
Au marina costanera,
famèlica pel bec,
de morralla de peix.
Capitana a bord,
de terra partida,
volcànica fins a port.
Veles esteses al vent,
tintades d'antany,
de púrpura imperial.
Navegues dins del meu cor,
a la nostra barraca,
cuina de navalla en mà.
Les graelles escalfades,
regades amb bon vi,
fins al sol al matí.
Nua et cantava;
Bell eriçó
rocós i sorrenc,
idil·li en pecat,
tresor cavat.
Tres pues d'or,
verí de desig,
que les guardes
al fons marí.
@nan aix…, gràcies 😁
@Caelumtangi@blog.mastodont.cat