Prosseguint amb la rondalla “La Belleta i l’ogre”, en un passatge immediat, copsem signes matriarcalistes, començant per la bona consideració cap a la jove. Així, el gegant li demana: “-Vols casar-te amb mi? -Ai, no, no, no! Estar amb tu, sí; però casar-m’hi, no. El que vull és tornar-me’n…

  Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿respectaven la dona en la tria de nuvi? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb…

  Una altra rondalla en què capim el paper més fort de la dona al costat de l’assignat a l’home, i arreplegada en l’obra “Rondalles populars valencianes”, a cura de Rafael Beltran, és “La Belleta i l’ogre”. Un pare tenia tres filles i, com que se n’anava de viatge a…

  Bon dia, Uns versos d’una cançó eròtica del llibre “Encisam de totes herbes” (1891), de Joaquín Martí Gadea: “Xica: si vols que t’ho diga,  no ho ha de saber ningú;  crec que els dos hem (*) de fer lliga  i pense casar-me amb tu” (p. 28).   (*) En…

  Bon dia, Uns quants versos del llibre “Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII”, a cura d’Albert Rossich:  “Jo no sé com ho faria aquesta vostra manona que us ves a vós malaltó: moriria com una mosca,      o, quan no, estaria sempre prop de vós, com…

  Una altra contalla que figura en el llibre a cura de Rafael Beltran, i en què la maternitat té un paper important, és “Els cabells d’or”. Una xiqueta, en acostar-se cap a l’adolescència, veu com es mor sa mare. Llavors, una veïna, qui era bruixa, “admirava el treball que…

  Una altra contarella en què es reflecteixen trets matriarcalistes, i arreplegada en l’obra “Rondalles populars valencianes”, a càrrec de Rafael Beltran, és “La perera”. Començarem dient que les peres simbolitzen les mamelles i que, igualment, són en nexe amb la primavera i amb lo femení (com ara, pel paper…

  Rondalla narrada per ma mare (1943), per telèfon, el 21 d’abril del 2026, després de llegir-li “La rondalla de ses Roques”, de Tàrbena (vila valenciana de la Marina Baixa), compilada en la tesi “El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa)” (p. 279), de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, del 2022:…

  Bon dia, Una cançó eròtica del llibre “Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner”, de Gabriel Janer Manila: “Darrere un revell d’ullastre,  una verge em vaig tirar  i, d’aleshores ençà,  en es pardal, tenc padastres (*)” (p. 95).     (*) Literalment, en lloc de “padrastre”. En el treball…

  A continuació, exposem de la plana 91 a la major part de la pàgina 100 de l’explanació, en la versió del 2018.     11.- Ia Part. El poder polític i cultural central castellà, denominat, actualment, espanyol, constituït en estat nacionalista centralitzador, de 500 anys arrere fins ara, ha volgut conduir cap…

  Bon dia, Uns versos d’una cançó eròtica del llibre “Romancer català”, de Manuel Milà i Fontanals: “Una molt hermosa bandera, donzelleta, al front, la portau. Ai, qui pogués assentar plaça,  donzella, al vostre regiment” (p. 258).   En l’estudi sobre el matriarcalisme, entre d’altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles…

  Prosseguint amb l’antologia esmentada, en la narració “La serp de set caps”, amb versions semblants i d’indrets diferents, capim signes matriarcalistes, per exemple, l’actitud de la mare (encara que només al principi i al capdavall) i que la seua manera de relacionar-se amb el fill li farà costat. En…

  Una altra rondalla compilada en el llibre “Rondalles populars valencianes”, amb edició de Rafael Beltran, i en què es plasmen signes matriarcalistes, és “La serp Tereseta”, recollida pel folklorista Francesc Martínez i Martínez (1866-1946) i que hem llegit amb versions del mateix ram. Així, en la vila d’Olocau, hi…