Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre fills que tornaven a ca la mare? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en…

«Cara a la galeria, manaria l’home; però, en la majoria de llars, no. I ara això passa més”. Abans de continuar amb el seu escrit, inclourem la publicació que ens remeté el 13 de novembre del 2020, en la part musical: «Si vols que la dona et vullga, no tingues…

Una cançó eròtica del llibre «Mont-roig», de Josep A. Carrégalo Sancho: «Lo nóvio i la nóvia se volen casar i no tenen cadira per a festejar» (p. 170).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles o contarelles) populars eròtiques, o bé…

Una altra narració en què es reflecteix el matriarcalisme i que hi ha en l’obra “Folklore íntim del Rosselló”, de Simona Gay (1898-1969), és “Un pobre home…”. Així, un pobre home es guanyava la vida com a llenyater i “Un dia, sense dir res, deixa la dona a casa amb…

Una cançó eròtica del llibre «Lo Moli nar», de Lluís Borau i de Carles Sancho: «Allà dalt a les muntanyes, tot són roses i clavells: les dones, les castanyoles; loshòmens,los cascavells» (p. 125).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles o…

Una altra font en què s’exposa molt el paper de l’àvia (o padrina) com a transmissora de la cultura tradicional és el llibre “Folklore íntim del Rosselló”, de la catalana Simona Gay (1898-1969), per exemple, en la rondalla “La Melis”, narració que s’atansa a un escrit de caire biogràfic. En…

Uns versos d’una cançó eròtica del llibre «Encisam de totes herbes» (1891), de Joaquín Martí Gadea: «Fadrinetes de hui en dia (*),  no doneu mai carabassa,  que, el quedar-se per a tia,   és cosa que apeteix (**) massa» (p. 52)     (*) Una de les formes genuïnes és «hui…

Igualment, com diu Josep Fontana, en el llibre “La formació d’una identitat”, “Era, com sabem, el vell somni de la monarquia absoluta, de Felip II endavant” (p. 225). Nogensmenys, perdura el matriarcalisme, en la cultura catalana, en la valenciana i, per exemple, en la balear com també en altres d’Espanya.…

Bon dia, Tot seguit, uns versos facilitats per Vicent Agulló Pérez en el 2020: «La balladora, quan balla, sempre mira el ballador: si és el més temprat del rogle o si n’hi ha un altre millor”.   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles…

No deixarem fora que, en nexe amb germanes que feien el paper de mare, és present en la rondalla “La més petita”, compilada en el llibre “Folklore íntim del Rosselló”, de la folklorista Simona Gay (1898-1969). Així, “En una gran casa pagesa, vivien cinc filles amb el pare i amb…

  Bon dia, Uns quants versos del llibre «Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII», a cura d’Albert Rossich: «premiau firmesa immortal que a vostres plantes s’aboca. Gozareu, si Amor m’ajoca entre elles amb dolç repòs, dos ànimes en un cos, dos llengües en una boca» (p. 104).  …

  Música matriarcal en el llibre «Folklore íntim del Rosselló”, de Simona Gay (1898-1969). En aquesta obra, hi ha rondalles en què apareix el tema musical i, fins i tot, cançons. Així, en la contarella “El poder del cant”, comença dient que, “Al primer decenni del segle [ XX], Nofre…

Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web…

  Bon dia,   Tot seguit, exposem uns versos del llibre “A riures toquen”, de Maties Ruiç Esteve (1876-1956): “¡Dolç bunyol! ¡Dis-me que sí! Diu un jove a una Marcela que té més anys que eixa estrela que ix a les tres del matí Ella porta un llagostí, sobre el…

ABDÓ I SENENT (text definitiu, 30 de juliol del 2023 còpia) Bon dia, Hui, amb motiu de la festivitat sobre els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), molt coneguts també amb el nom afectiu de Sant Nin i Sant Non, de Sant No i Sant Ne (en alguns indrets…