Bon dia, Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren que el pare besava la mà del fill? Gràcies. Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova…

  Una altra contarella que figura en la tesi de Joan-Lluís Monjo i Mascaró i que hem triat és “Es rabosot i es burret”, en què es plasma el matriarcalisme (en aquest cas, associat a la sexualitat). Així, un home llaurava amb un ruquet i un rabosot, que hi havia…

  Una cançó eròtica del llibre «Sexe i cultura a Mallorca: El Cançoner», de Gabriel Janer Manila: «Un porcellet d’un quintar no pot fer tant de saïm com sa poma regalim quan es pardal hi entra» (p. 83). En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o,…

Una altra contarella amb signes matriarcalistes, i que figura en l’estudi “El patrimoni rondallístic de Tàrbena”, és “Sa cabreta”. Una cabra grasseta i garrida veu com una rabosa (ací, fent el paper del típic llop, de l’home) que tenia fam, toca “a sa porta: -Cabreta! Obri’m! -¡No, no, que em…

  Versos d’una glosa eròtica plasmada per Miquel Vila Barceló en el 2025: «Com som a sa cantonada de ses cases des Bessons, jo veig s’hort des Medallons a on tenc s’amor posada».   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles o…

  Revenint a la recerca “El patrimoni rondallístic de Tàrbena”, també es plasmen trets matriarcalistes en el relat “Sa baconeta” (en l’original, “Sa cotxineta”), en línia amb la cultura vernacla i amb el paper actiu de la dona, a banda del tema de la maternitat: “Això era una baconeta, un…

  Anècdota com a estudiant de Magisteri, any 1992. La mestra de València que portava les pràctiques del segon any, Josefina Zabala Erdozain (una bona mestra), em digué que havia de cercar informació sobre quan es creà l’escola en què jo faria les pràctiques. En l’ajuntament de la vila on…

  Una cançó eròtica del llibre «Aportació al Cançoner Popular de Mallorca», d’Antoni Gili i Ferrer (1932-2010): «Voldria ser-ho fustera  per fer s’arada a s’amor;  jo li faria d’aubó (*) o de canya que és lleugera» (p. 43).   Un «aubó» (el DCVB remet a «albó») és una espiga verda…

  Prosseguint amb contarelles arreplegades en la tesi de Joan-Lluís Monjo i Mascaró i de caire matriarcal, hi ha “Pixau i cagau”: “Açò era un llop, una raboseta, un porquet i una gallineta. Tots quatre miraven el temps, lleig, i (…) sa raboseta va dir: -¿Voleu que fem una caseta…

  Una cançó eròtica del llibre «Lo Molinar», a cura de Lluís Borau i de Carles Sancho: «Baixant de la Font del Gat, una noia, una noia. Baixant de la Font del Gat, una noia i un soldat. Pregunteu-li com li diu: — Marieta, Marieta. Pregunteu-li com li diu: —…

  Una altra rondalla que hem triat de la recerca sobre el patrimoni rondallístic de la vila de Tàrbena (la Marina Baixa), i amb punts en comú amb relats semblants de tot l’àmbit lingüístic, és “Es xotets”, en què és ben present lo maternal. Nogensmenys, direm que fou arreplegada en…

  Una cançó eròtica del llibre «Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner», de Gabriel Janer Manila, de 1979: «Al·lota de sa barraca des camí de Manacor, saps que ho trobares de bo quan te posaren s’estaca!» (p. 73).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem…

  Continuant amb el tema del bagatge, el 30 de novembre del 2021, escriguí un post en què deia “Ara mateix, he parlat amb ma mare i m’ha dit la paraula ‘familiaritat’. ¿Com es plasmava la familiaritat, per mitjà de les vostres àvies (o padrines) o bé de les vostres…

  Una cançó eròtica de «Mallorcaweb»: «Jo li xupava es gallet i ella em xupava sa fava i, des gust que li donava,  li vaig arrabassar un poquet» (no. 96).   En el treball sobre el matriarcalisme, entre altres coses, inclourem cançons (o, per exemple, endevinalles o contarelles) populars eròtiques,…

  Tot seguit, tractem part del capítol “Pregàries populars o conjurs” inserit en l’obra “Folklore íntim del Rosselló”, de la folklorista catalana Simona Gay (1898-1969). Així, en la introducció, hi ha uns mots sobre “en Jaume Rovelló, de Sant Miquel, prolífic informador de folklore i ‘curador’ afamat, si bé de…