Escrit publicat anit.
****
Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb el meu padrí (nascut en Aldaia, vila de l’Horta de València, en 1948), qui, a mitjan conversa, m’ha respost en relació amb els estudis que féu mon pare:
«— El taller que hi havia en casa venia de part de l’àvia [ Paca], ‘la bolla'».
Després, parlant amb ton pare, t’afig «La tia Paca, l’àvia [ per part] de ma mare, cosina de D. José Mª Sanchis [ Sancho], ‘el bollo’ (*), l’oncle. Cobrava com si treballara» i que, en part, li’ls sufragà.
En alguns moments del dia, hem pensat que hi ha gent que, tot i que puguen dedicar una part que no siga grossa en nombre, però que la podrien aportar a altres afers, el fet que una dona participe junt amb els parents de qui, ací, estudia, és una manera de plasmar:
1) que és interessada pel projecte, que l’empara,
2) que, com a dona, protegeix el nét
i 3) que, tot i que era de qui procedia el taller, ella era en nexe amb els qui hi feien les faenes.
Finalment, això m’ha fet capir que, àdhuc, en la meua família, és a dir, en un ambient més pròxim, hi ha hagut una altra dona qui també era ama d’un local que, en acabant, altres persones acostades l’aprofitaven.
Un exemple més per a l’estudi sobre el matriarcalisme.
I, demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
(*) U dels hòmens rics de la vila d’Aldaia i amic del general Franco. Una de les seues propietats era quasi enfront de cals meus avis paterns i, a hores d’ara, és el centre de retirats i pensionistes d’Aldaia.
Les «escoles noves» es digueren amb el nom de son pare durant molts anys, https://www.facebook.com/share/p/19ERSqBxQr/.
