Mare, divorciada, amb un nen d’onze anys. Vivint en un poble de no més de 2000 habitants a l’hivern. Treballadora i treballant des dels 15. Supervivent. Avui fent la que probablement serà l’única cervesa que em faré en setmanes… discutíem amb dues amigues, de la crueltat de cobrar i no…
-
-
Fa dies que les paraules flueixen. Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia. El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de…
-
Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat. És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res. Estic sola a soles. Em sento sola. Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen. Per què? És la pregunta que més…
-
Com un mousse, cremós i esponjós et vas desplaçant amb la carícia freda del vent. Tan flonjo, suau, que puc imaginar com esclataries dins la meva boca. Cruixent d’aire, i dolç al paladar fred. Voldria, poder estirar-me damunt teu, al mateix temps que creo àngels amb el meu cos. *8
-
Encara no t’he vist i ja t’estimo. Puc imaginar els teus ulls oberts mirant-m’he, la teva olor tan pura, calmant el meu ser. Puc imaginar, la teva pell tan fina, suau. El teu somriure. La força que faràs al agafar-me el dit per primera vegada. Encara no t’he vist i…
-
A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja. Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems. De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent. Els nens s’amagarien al meu darrere…
-
Fa dies que et penso No sé si és per la lluna, les estrelles, la música, però et penso, molt. Avui, com cada dia, tot ets tu. Entenc que continuï enamorada de tu *5
-
Avui he tornat a pensar en tu. En realitat no hi ha dia que deixi de fer-ho. He trobat els poemes que m’escrivies i no saps el dolor i la tristesa que el meu cor i el meu cos han rebut a l’instant. He estat incapaç de llegir més enllà…
-
El buit que sents quan algú marxa de la teva vida és cruel. Diàriament, tinc aquell nus a la gola que no em deixa respirar, aquella tristor que apareix quan menys t’ho esperes i et mata per dintre sense donar-te’n compte. La gent et diu,” tot passa, no hi ha…
-
Sé que amb el pas del temps sanaràs, et recuperaràs i tornaràs a estar completa. Cada pedaç que ara et causa un dolor inaguantable, es recompondrà i tornarà a estar tot al seu lloc, per assumir nous reptes, noves metes i qui sap donar-la de nou. Ara, creixen gira-sols dins…
-
Bon vespre. He decidit després de molt, escriure. No sé si ho faré del tot correcte, però crec que ajuda a una a sentir-se millor. Poder parlar amb algú que t’escolta i opina és important i ho valoro molt, però el fet de poder plasmar allò que realment sents, creus,…