Avui he tornat a pensar en tu.
En realitat no hi ha dia que deixi de fer-ho.
He trobat els poemes que m’escrivies i no saps el dolor i la tristesa que el meu cor i el meu cos han rebut a l’instant.
He estat incapaç de llegir més enllà de la primera paraula, que un dia vas pensar i escollir curosament per mi.
Tinc els ulls de nou plens de llàgrimes.
I un nus tant gran a la gola.
Et diria tantes coses, amor meu, t’abraçaria tan fort, que seríem un de sol.
*4
