A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja.
Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems.
De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent.
Els nens s’amagarien al meu darrere mentre tot jugant m’embrutirien.
A vegades voldria ser un llençol, estès en una granja.
*6
No m’ho puc creure. Enhorabona. Gran text. Hi ha algo de Whitman en aquesta meravella.
Gràcies. 🥲
Aquest text desprèn bellesa a dojo.
Gràcies