A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja.

Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems.
De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent.

Els nens s’amagarien al meu darrere mentre tot jugant m’embrutirien.

A vegades voldria ser un llençol, estès en una granja.

*6

Hi, I’m kote

4 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *