06 Capítol: El pla xifrat En Neró m’assenyala la pantalla d’un ordinador i em veig… a mi mateix. Un vídeo en bucle: allà amagat darrere d’un arbust, trec el cap per veure qui s’enduu el dron sense el conill. —No et vaig reconèixer perquè no sabia qui eres fins avui—…
05 Capítol: Bosc fronterer —… i me’l vaig menjar ben bé, per llepar-s’hi els dits! —dic al meu company de feina mentre faig un riu. —Has menjat un conill? Molt bé, terrorista gastronòmic!, em rento les mans per si l’empresa busca còmplice per ADN. Abans he tocat el teu teclat— El vàter m’ofereix una…
04 Capítol: La Corporació El meu company de feina aixeca les celles i amb el front ben arrugat, em diu amb veu baixa: —És un dels millors enginyers de sistemes, amb un cable i un cargol et fa una VPN i alhora una cafetera. Conec el seu cosí, em va…
03 Capítol: Via Làctia —Encén els LEDs del passadís i obre la comporta del mòdul de l’hivernacle—. Dins de l’hivernacle, sóc a la plataforma dels nivells 1 i 2. Observo el sistema automatitzat i com el reg d’aigua reciclada per condensació es distribueix per tota la plantació il·luminada per LEDs…
“Al mig de la carretera estès, un conill de la Terra agonitza sobre l’asfalt roent.Oh!, com gira el Sol.” 01 Capítol: El confident —Mar. Sortida del sol. Brisa. Catamarà amb propulsió a vela. En el buc esquerre, vull una cistella amb un conill blanc i tres ous de color; verd,…
Amb el solstici d’hivern i l’arribada dels freds i de les flames que donen caliu, em faig un nou propòsit per aquest nou cicle que comença. Si, no m’espero a l’arribada estàndard de l’any nou, a aquesta convenció artificial i artificiosa que divideix el pas del temps amb ves a…
Unes premisses: El panorama que queda, doncs, és una guerra social per l’habitatge. I dic guerra per què la situació actual és insostenible, ens aboca a molts a una situació de pobresa; pobres amb una feina, el sou de la qual s’esgola en pagar el lloguer. De manera que, igual…
Fa uns dies, a una reunió de feina, un dels assistents, fent broma, li va demanar perdó a un altre dels assistents. I l’altre, també, seguint amb la conyeta, va continuar amb un “Ahh, no, és que potser no vull el teu perdó”. Era un ambient distès, de feina, però…
Quines analogies trobeu entre caçar bolets i mirar el futbol? Jordi, què has pres avui?, em direu. Res, una clara amb quatre olives al porxo de casa. El que tenen en comú és una de les coses més importants de la vida, fer-ho amb els teus éssers estimats. Quina gràcia…
La mujer tecnológica y artificial hace demasiados años que no se reconoce ya ni a sí misma, carente de la más mínima humanidad. Incluso, en el mejor de los casos, de la más mínima inteligencia. Y en el peor de los casos, carente ya ni del amor que nos mueve…
Enmig del penúltim apocalipsi mundial sobre les maldats –o les bondats, segons amb quins ulls miris el món– de Twitter (mai l’anomenaré d’aquella altra manera) i d’altres xarxes socials, i de l’eixida del The Guardian, de La Vanguardia i de la Universitat de Barcelona… doncs és clar, a la nostra…
Servidor de tots vostès es pensava –segurament amb un puntet d’ingenuïtat– que anar enjaumat dalt la #HifeExperience per la Catalunya Sud seria bufar i fer ampolles, i que tot rutllaria sense problemes i que seria una plàcida bassa d’oli. Doncs, no. Malgrat que he de reconèixer que en termes generals…
Et ballo aquest vals etern de l’esteroide de paper dinàmic que em vares fer, quin desencís!, d’un final oníric no precís. Un viatge accelerat que òrbita resistent d’un Sol sense pietat. Un astronauta alpinista sura per l’espai buit còsmic sense retorn, amb cap de vidre i endollat pel melic. Estimi’m…
Sols dir-te maig assenyalat; salivo la branca de fonoll, dels vorals de la carretera fins a arribar pel corrent al rierol. Abraçats sense dir-nos ni mu, per no molestar aquest soroll tan superb del món, i a resguard en som fidels exemptes de tot. D’aquell dia, en premso la flor del…
L’anonimat als grups de recuperació de dotze passes és com el dilema del presoner, en teoria, però com funciona realment?, es compleix estrictament? Als grups de recuperació de dotze passes existeix hi ha una màxima que diu: ‘El que aquí escoltis, aquí es queda’. La funció d’aquesta màxima és garantir…