• Blog

    No voler el perdó

    Fa uns dies, a una reunió de feina, un dels assistents, fent broma, li va demanar perdó a un altre dels assistents. I l’altre, també, seguint amb la conyeta, va continuar amb un “Ahh, no, és que potser no vull el teu perdó”. Era un ambient distès, de feina, però…

  • quotidianitats

    Els rovellons i el futbol

    Quines analogies trobeu entre caçar bolets i mirar el futbol? Jordi, què has pres avui?, em direu. Res, una clara amb quatre olives al porxo de casa. El que tenen en comú és una de les coses més importants de la vida, fer-ho amb els teus éssers estimats. Quina gràcia…

  • Blog

    La comunidad

    La mujer tecnológica y artificial hace demasiados años que no se reconoce ya ni a sí misma, carente de la más mínima humanidad. Incluso, en el mejor de los casos, de la más mínima inteligencia. Y en el peor de los casos, carente ya ni del amor que nos mueve…

  • Blog

    Xarxes i valors professionals

    Enmig del penúltim apocalipsi mundial sobre les maldats –o les bondats, segons amb quins ulls miris el món– de Twitter (mai l’anomenaré d’aquella altra manera) i d’altres xarxes socials, i de l’eixida del The Guardian, de La Vanguardia i de la Universitat de Barcelona… doncs és clar, a la nostra…

  • poesia

    Compàs consumat

    Et ballo aquest vals etern de l’esteroide de paper dinàmic que em vares fer, quin desencís!, d’un final oníric no precís. Un viatge accelerat que òrbita resistent d’un Sol sense pietat. Un astronauta alpinista sura per l’espai buit còsmic sense retorn, amb cap de vidre i endollat pel melic. Estimi’m…

  • poesia

    Desmai plorós

    Sols dir-te maig assenyalat; salivo la branca de fonoll, dels vorals de la carretera fins a arribar pel corrent al rierol. Abraçats sense dir-nos ni mu, per no molestar aquest soroll tan superb del món, i a resguard en som fidels exemptes de tot. D’aquell dia, en premso la flor del…

  • Societat

    Sobre l’anonimat i el dilema del presoner

    L’anonimat als grups de recuperació de dotze passes és com el dilema del presoner, en teoria, però com funciona realment?, es compleix estrictament? Als grups de recuperació de dotze passes existeix hi ha una màxima que diu: ‘El que aquí escoltis, aquí es queda’. La funció d’aquesta màxima és garantir…

  • Blog

    The Worst Toilet in Tortosa

    Fa uns dies parlava amb un amic sobre mobilitat i transports, i sobre l’estructura d’estat que són els retards que patim al transport públic, sigui quin sigui… I, xerrant xerrant, a mitja conversa em va plantificar una metàfora ben visual sobre l’estat en què es troben els lavabos de l’estació…

  • Societat

    Sobre les utopies, la planificació i el capital social

    Les #utopies socials són organitzadores. Pretenen #organitzar la #societat d’una manera pretesament millor que la contemporània de l’època en què la utopia ha sorgit. L’organització significa, implícitament, #simplificació. Qualsevol cosa que vulguem organitzar la simplifiquem per reduir la #complexitat i així poder comprendre i abastar el que pretenem organitzar, massa…

  • Blog

    Iniciació

    Primer intent de participar en un blog i a més, en un com aquest que és compartit. Un blog en català no té un gran volum d’entrades ni sovint, però amb temes ben variats. Sols una petita crítica amb el tema aplicat, les imatges costa ajustar-les a mida i moltes…

  • Personalitat

    Sobre la trampa de la supèrbia

    Diferents vegades m’he dit a mi mateix el bo, agradable satisfactori que resulta d’estar en un moment àlgid d’una onada de grandiositat. La serotonina et corre per tot el cervell i no pots gairebé dormir, ja que els pensaments interessants, “màgics”, importants, els “eureka” , no paren d’arribar a la…