10 Capítol: Desobediència d’arrel: Llavor (I PART) Surto del cotxe. Quan entro a casa, m’assec i engego la televisió. Deixo la carpeta damunt la taula. Salt enrere: —Estàs molt callat avui—em diu el meu company mentre obre una bossa d’anacards. —Estic enfeinat… —li dic sense mirar-lo. És mentida. No estic…
09 Capítol: L’enginy humà: CloudEX23 Segueixo la rutina. Dins la nau, el sistema sincronitza i simula el temps de la Terra. A l’exterior, només és foscor. De dia i de nit, la IA controla la llum. La trajectòria ja no és la mateixa. Neovita l’hem deixat enrere, si és que…
Nota al lector Aquesta novel·la s’escriu i neix cada dia d’estones lliures. Moments sobretot robats des del marge de la meva quotidianitat; asseguda dins del tren, sota el para-sol, estirada al llit… en aquell quart d’hora entre engegar una rentadora i recordar que l’has posada, perquè la ment ja ha…
08 Capítol: Amor fraternal —M’ho han notificat —diu en Neró mirant-me de reüll. —És fantàstic! A mi no, però penso anar-hi. És el meu somni —li dic, sense apartar els ulls del telescopi. —No hi penso anar. Em quedo aquí, a la Terra… i tu també. Quin món més injust.…
07 Capítol: L’alè solar —Tanca el compartiment de l’hivernacle i apaga els LEDS del passadís —li dic al simulador. Sóc a la zona on cada dia segueixo la meva rutina i faig exercicis físics.Contemplo, darrere del vidre, totes les carcasses el·líptiques amb les seves veles desplegades, com estels de paper…
06 Capítol: El pla xifrat En Neró m’assenyala la pantalla d’un ordinador i em veig… a mi mateix. Un vídeo en bucle: allà amagat darrere d’un arbust, trec el cap per veure qui s’enduu el dron sense el conill. —No et vaig reconèixer perquè no sabia qui eres fins avui—…
05 Capítol: Bosc fronterer —… i me’l vaig menjar ben bé, per llepar-s’hi els dits! —dic al meu company de feina mentre faig un riu. —Has menjat un conill? Molt bé, terrorista gastronòmic!, em rento les mans per si l’empresa busca còmplice per ADN. Abans he tocat el teu teclat— El vàter m’ofereix una…
04 Capítol: La Corporació El meu company de feina aixeca les celles i amb el front ben arrugat, em diu amb veu baixa: —És un dels millors enginyers de sistemes, amb un cable i un cargol et fa una VPN i alhora una cafetera. Conec el seu cosí, em va…
03 Capítol: Via Làctia —Encén els LEDs del passadís i obre la comporta del mòdul de l’hivernacle—. Dins de l’hivernacle, sóc a la plataforma dels nivells 1 i 2. Observo el sistema automatitzat i com el reg d’aigua reciclada per condensació es distribueix per tota la plantació il·luminada per LEDs…
“Al mig de la carretera estès, un conill de la Terra agonitza sobre l’asfalt roent.Oh!, com gira el Sol.” 01 Capítol: El confident —Mar. Sortida del sol. Brisa. Catamarà amb propulsió a vela. En el buc esquerre, vull una cistella amb un conill blanc i tres ous de color;…
Amb el solstici d’hivern i l’arribada dels freds i de les flames que donen caliu, em faig un nou propòsit per aquest nou cicle que comença. Si, no m’espero a l’arribada estàndard de l’any nou, a aquesta convenció artificial i artificiosa que divideix el pas del temps amb ves a…
Unes premisses: El panorama que queda, doncs, és una guerra social per l’habitatge. I dic guerra per què la situació actual és insostenible, ens aboca a molts a una situació de pobresa; pobres amb una feina, el sou de la qual s’esgola en pagar el lloguer. De manera que, igual…
Fa uns dies, a una reunió de feina, un dels assistents, fent broma, li va demanar perdó a un altre dels assistents. I l’altre, també, seguint amb la conyeta, va continuar amb un “Ahh, no, és que potser no vull el teu perdó”. Era un ambient distès, de feina, però…
Quines analogies trobeu entre caçar bolets i mirar el futbol? Jordi, què has pres avui?, em direu. Res, una clara amb quatre olives al porxo de casa. El que tenen en comú és una de les coses més importants de la vida, fer-ho amb els teus éssers estimats. Quina gràcia…
La mujer tecnológica y artificial hace demasiados años que no se reconoce ya ni a sí misma, carente de la más mínima humanidad. Incluso, en el mejor de los casos, de la más mínima inteligencia. Y en el peor de los casos, carente ya ni del amor que nos mueve…