poesia

“Sola a soles”

Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat.
És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res.

Estic sola a soles.

Em sento sola.

Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen.

Per què?

És la pregunta que més em faig, quan estic sola, a soles.

*9

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *