Article «És censura» (https://www.bondia.ad/cultura/es-censura), publicat hui en el diari andorrà «Bon dia».
****
Resum:
<<El segrest administratiu dels exemplars de ‘Mein Kampf’ que la llibreria Idees tenia a la venda és en mans del batlle. Però llibreters, historiadors, bibliotecaris i editors ja han dictat sentència, i l’actuació policial no en surt gaire ben parada.
A. Luengo>>
****
Text:
<<
* Júlia Fernández
Cap de la Biblioteca Nacional
Soc de les persones que pensen que és millor educar que prohibir. Potser el que hauríem de fer és assegurar-nos que qualsevol persona adulta sàpiga què és el Mein Kampf, qui el va escriure, en quin context i què representa. Que conegui les conseqüències de la ideologia que s’hi defensa. Prohibir el llibre no farà desaparèixer les idees que conté. Nosaltres no el tenim al nostre fons, però censurar-lo en cas que una editorial andorrana l’edités aniria en contra de la legislació vigent, si no vaig errada.
* Inés Sánchez
Cap de la Biblioteca Pública
Com sabeu, el llibre el tenim al catàleg des del 2018. No està a la sala perquè no compleix els criteris de vigència, però el tenim a la reserva i es pot consultar i endur en préstec. També he de dir que no ha tingut gaire demanda, però això tant és. El tenim de la mateixa manera que tenim El Capital, de Marx, el Llibre Roig de Mao o un tractat sobre el socialisme del Che Guevara. Ni més ni menys. És un document històric. El fet que el retiressin de la llibreria Idees, no tinc gens clar que això sigui legal. No sé fins a quin punt un particular, com era el cas de l’agent fora de servei, pot demanar a una patrulla de la policia que retiri un llibre que no li agrada sense l’aval d’un batlle. Això d’una banda. De l’altra, no entenc els motius: per què ara? Per què aquest llibre? Si això acaba realment a la Batllia estem encuriosits tots els bibliotecaris a veure com acaba aquesta història. Però t’ho diré clarament: sembla un acte de censura pura i dura. I gratuïta.
* Teresa Blanco
Bibliotecària
Em sembla inoportuna la manera com es va fer. Cal dedicar un mínim de temps per saber si aquest llibre pot estar a la venda o es pot llegir en una biblioteca del nostre país. Una vegada sigui avaluada degudament aquesta circumstància, em semblarà bé la mesura que s’adopti. Personalment soc més partidària que es formi per tenir una visió crítica de tot el que es llegeix, que no pas de confiscar o prohibir, encara més si es tracta d’un llibre que malauradament forma part de la història d’Europa ja que va ser escrit per un dels seus dirigents i un dels majors criminals de la història. Es tracta d’aprendre dels errors i no d’amagar-los. Si el tinguéssim i rebéssim instruccions que no el podem tenir, naturalment el retiraríem. No és el cas, ja que no consta al fons de les biblioteques d’Encamp.
* Albert Villaró
Historiador
Crec que és un error segrestar llibres. Al final, és la història qui posa a tothom en el seu lloc, que dona context i permet interpretar i entendre. Un llibre és un document, i encara que no ens agradi el que porta a dins és pitjor fer veure que no existeix.
* Quim Valera
Historiador i professor
Com a historiador, i sobretot com a docent que ensenya història a l’ESO i batxillerat, considero que retirar aquest llibre és una decisió desencertada. Conèixer i estudiar les ideologies totalitàries, per abominables que siguin, és imprescindible per comprendre els episodis més foscos de la història i evitar que es repeteixin. L’educació ha de fomentar l’esperit crític, no la censura. Estudiar el nazisme no significa justificar-lo, sinó precisament disposar de les eines intel·lectuals per combatre’l.
* Robert Lizarte
Etnòleg
Al cap i a la fi, és un llibre, i retirar-lo de circulació no farà desaparèixer ni el nazisme ni les atrocitats que va provocar. Que quedi ben clar que rebutgem contundentment i de manera absoluta la ideologia nazi i tot el que va representar i representa. Però cal deixar molt clara una cosa: defensar el dret a llegir un llibre no és defensar-ne les idees. Confondre aquestes dues coses, al meu parer, és un error. Entenc el rebuig que genera el Mein Kampf, però crec que la resposta ha de ser el coneixement, el context històric i l’esperit crític, no la censura. Conèixer l’horror no és justificar-lo, sinó una manera d’evitar que la història es repeteixi.
* Haydée Vila
Llibretera
Em sembla un escàndol. 100% solidaritat amb la Pamela. El llibre és a les biblioteques i a internet. Hi ha molts motius per voler-lo llegir. Nosaltres no el tenim , tampoc tenim espai, i no ens l’han demanat mai, si algú el demanés, el faríem venir. El criteri del llibreter a l’hora de decidir què tens o no és sagrat. La intervenció policial està fora de lloc, desmesurada i inadmissible.
* Jorge Cebrián
Coautor de ‘Els andorrans als camps de concentració nazis’
Que un policia demani que es retiri Mein Kampf d’una llibreria per les idees que defensa em sembla un exemple d’estultícia supina. Si diu que està prohibit vendre’l, que citi la norma. No la trobarà. I, posats a retirar llibres per les idees que defensen, què en fem, per exemple amb el Llibre roig de Mao? Una edició crítica de Mein Kampf permet veure com Hitler, amb les seves pròpies paraules, culpava els jueus de les desgràcies d’Alemanya. I permet contrastar les seves mentides amb els fets. Si l’agent no pot justificar aquesta suposada prohibició, hauria de rectificar i demanar disculpes a la llibretera.
Jan Arimany
Editor
És un cas de censura. El que vol censurar es deu creure que així combat aquestes idees perquè ell, que és més intel·ligent que la resta de la humanitat, sap decidir què mereix ser llegit i què no. Les idees es combaten amb idees, no amb censura. I si entenem el tipus penal d’aquesta manera, ja poden anar retirant El cor de les tenebres per racista i la meitat del meu catàleg per altres discriminacions. Li he demanat a la Pamela que em reservi un dels exemplars confiscats.
* Oliver Vergés
Historiador i editor
Em sembla una actuació desproporcionada i sense sentit. Entenc que és un llibre controvertit, però també un document històric fonamental i és innegable que Hitler és un dels personatges cabdals del segle XX. Estudiar-lo és imprescindible per entendre tot el que va passar ara fa un segle, i també per veure processos actuals que prefiguren l’autoritarisme o directament el feixisme. D’altra banda, és obvi que la policia té la prerrogativa de confiscar material perillós, però justament no estem parlant d’un objecte que pugui suposar un perill imminent ni que justifiqui una intervenció d’aquestes característiques. En tot cas, hauria d’haver passat prèviament per la Batllia, no fruit d’un cop de cap. No té cap mena de sentit, ni el que va passar ni com va passar. Amb un rerefons molt delicat, que és el de l’arbitrarietat: si ens posem a filar prim, ens podem quedar sense objectes d’estudi importants, ja siguin llibres que parlin de la persecució de la bruixeria, de filòsofs de l’antiguitat que justificaven l’esclavitud o d’antropòlegs del XVIII o XIX contraris a la igualtat entre homes i dones. Prohibir-ne un obre una porta molt perillosa.
* Cristina Yáñez
Historiadora i professora
No oblidar per comprendre; comprendre per prevenir; i educar per construir una ciutadania crítica i democràtica. La controvèrsia al voltant de Mein Kampf ens recorda que cal distingir entre l’apologia d’una ideologia totalitària i el seu estudi crític: conèixer aquesta obra no significa legitimar-ne les idees. La memòria de l’Holocaust ens ha de permetre comprendre com es va construir i propagar l’odi, i reconèixer-ne les expressions contemporànies. Per això, més enllà de la prohibició, cal apostar pel rigor històric, la contextualització i una educació que fomenti el pensament crític, el contrast de fonts i el compromís amb la democràcia i els drets humans>>.
****
He llegit obres de diferents rams de la política: Maquiavel, Erasme de Rotterdam, anarquisme, tinguí dos mestres marxistes (en llegírem un llibre d’u dels dos), publicacions de dretes, lectura de notícies en «El País» i en l’«ABC» (en classes d’«Ètica», en el curs 1985/1986)…
