La truita de patates, o pataques, millor amb ceba. No obro debat, només comparteixo els meus gustos. Sense ceba també és bona 🤷
Matino força, per escapolir l’escomesa del trànsit, usant paraules d’en Puyal per a l’àmbit futbolístic.
El divendres dedico una estoneta curta a anar a fer la truita de patates. És després d’haver treballat una estona, però força gent encara no s’hi ha posat i els veig atabalats anant cap a la feina.
Quan arribo a la cafeteria m’instalo a la taula X, no té número perquè està separada de les altres. Només veure’m entrar la Fermina ja em fa l’entrepà de truita i en Juan Carlos el cafè.
Diria que per culpa meva els divendres la Fermina a la cuina prioritza al matí a primera hora la truita de patates.
La rutina especial de divendres fa el dia més agraït. Un bon consell és que tingueu rutines cada 7 dies. Que no tots siguin iguals, encara que siguin rutines de 10 minuts. No cal que totes siguin d’engrapar que no seria saludable.
Ara arriba la Clara i saluda. Ja toca tornar a la feina. Em costa tenir gana a l’hora de dinar el Divendres perquè l’estómac no té ritmes setmanals.
Que tingueu un bon divendres!
M’ha vingut gana…