Dissortadament, el títol d’aquest article, l’afirmació de què les Terres de l’Ebre són la vegueria més pobra de Catalunya diria que ja no sorprèn, que es dóna per feta, i el que és pitjor, que es dóna per assumida. Forma part del paisatge habitual de Catalunya. Potser com un mal…
-
-
Des de que tinc ús de raó, que parlo amb aquest món que ens ha tocat de forma disfèmica. Em diuen que tot plegat va néixer a partir d’uns maltractaments previs i una posterior adopció per part de la que ha estat la meua família. La situació per a un…
-
Ara que sembla -qui sap, potser només sembla- que començarem a guanyar la partida a aquesta pandèmia que crèiem feliços i ignorants que seria disruptiva, i que les vacunes (encara que més lentament del que voldríem) comencem a fer efecte, crec que és hora també de començar a preguntar-se sobre…
-
M’assabento a través de Twitter d’una nova publicació sobre biblioteques. En aquest cas, sobre biblioteques privades, i com ordenar-les. L’enèsim llibre que en parla… N’he perdut el compte. Es tracta de Com ordenar una biblioteca, de Roberto Calasso, editat per Anagrama i amb traducció de Xavier Valls i Guinovart. En…
-
Amb les últimes protestes en contra de la detenció d’en Pablo Hasél d’aquest passat mes de febrer, i mentre remenava pel Twitter, he tornat a llegir la mandanga de sempre, la historieta per a no dormir de sempre… és a dir, la tontería de sempre que cremen quatre contenidors: que…
-
PRESENTACIÓ En aquest article analitzarem el llibre Las bibliotecas populares y parroquiales, una obra del Pare Antoni Maria Claret, publicada a Madrid el 1864 a Madrid per l’Impremta i Llibreria d’Eusebio Aguado [1], i que serà d’on referenciaré les cites textuals que inclouré en aquest article. El llibre descriu, d’una…
-
La nit de cap d’any escopia persones i més persones cap a les entranyes del metro; segurament gent una mica vulgar i mediocre amb ganes de ser un més; amb ganes de passar desapercebuts i amb ganes de difuminar-se en una multitud impersonal i sense caràcter. En Martí i en…
-
Les onades de la mar, de nit, fuetejaven amb tranquil·la perseverància la sorra humida de la platja de Riumar; l’escuma blanca era la dolça sang que li sortia a cada gra de sorra. Grans finíssims que a la llum d’una mitja lluna taronja, lluïen amb una inusitada fortor, donant així…
-
El 30 de setembre de 1938, el llavors primer ministre britànic Neville Chamberlain va signar (juntament amb el primer ministre francès Daladier, també cal dir-ho) els Acords de Munich amb l’Alemanya Nazi de Hitler (i també amb l’Itàlia feixista de Mussolini), en què, principalment, es cedia a les exigències de…
-
A mesura que creixen, la corda que ens uneix amb els nostres fills, amb les nostres filles, es va fent cada cop més llarga. A mesura que creixen, i a mesura que creixem. Però el fet que es vagi fent més llarga no vol dir en absolut, si s’han fet…
-
Va, anem a fer un exercici de recerca empírica per a demostrar, amb fets, palpables, demostrables, i no amb el fum de la paraula vague, que als partits polítics que concorren a les eleccions al parlament de Catalunya d’aquest 2021 les biblioteques els importen més aviat gens. O directament els…
-
Avui parlarem de les eleccions del #14F, que és el tema que ens ocupa en les nostres batallates diàries a can #Twitter, amb el permís d’una pandèmia a la que sembla que estem perdent la temor i el respecte d’una forma excessivament temerària i arriscada. El 1997 vaig fer 18…
-
Tots, absolutament tots, estem fets de llocs. Som animals físics, necessitats d’espais en els quals inserir-nos, plantar-hi arrels, créixer, desenvolupar-nos, reproduir-nos… i si, també necessitaríem espais on morir i abandonar-nos que superin l’ambient asèptic i de “no-lloc” dels hospitals. Però això donaria per a un altre article. Els espais, els…
-
No és gaire habitual veure neu a cotes baixes de les Terres de l’Ebre. És un fet poc freqüent, com a mínim a Tortosa. Al Port, i a la Terra Alta, la cosa de veure i tocar neu deu ser un poc més habitual. Suposo. El cas és que la…
-
Ens governen uns personatges que fan gala d’un cinisme majúscul i criminal. Els responsables dels qui van fer les retallades més brutals que es van portar a terme a la sanitat, ara són els mateixos que es queixen de que no disposen de suficient personal d’infermeria per a la vacunació…