• Blog

    Elogi del desordre

    M’assabento a través de Twitter d’una nova publicació sobre biblioteques. En aquest cas, sobre biblioteques privades, i com ordenar-les. L’enèsim llibre que en parla… N’he perdut el compte. Es tracta de Com ordenar una biblioteca, de Roberto Calasso, editat per Anagrama i amb traducció de Xavier Valls i Guinovart. En…

  • Blog

    Els catalans som gent de pau

    Amb les últimes protestes en contra de la detenció d’en Pablo Hasél d’aquest passat mes de febrer, i mentre remenava pel Twitter, he tornat a llegir la mandanga de sempre, la historieta per a no dormir de sempre… és a dir, la tontería de sempre que cremen quatre contenidors: que…

  • Blog

    Les biblioteques populars i parroquials del Pare Claret: un esbós de xarxa de biblioteques al segle XIX

    PRESENTACIÓ En aquest article analitzarem el llibre Las bibliotecas populares y parroquiales, una obra del Pare Antoni Maria Claret, publicada a Madrid el 1864 a Madrid per l’Impremta i Llibreria d’Eusebio Aguado [1], i que serà d’on referenciaré les cites textuals que inclouré en aquest article. El llibre descriu, d’una…

  • Blog

    Temeritat al metro

    La nit de cap d’any escopia persones i més persones cap a les entranyes del metro; segurament gent una mica vulgar i mediocre amb ganes de ser un més; amb ganes de passar desapercebuts i amb ganes de difuminar-se en una multitud impersonal i sense caràcter. En Martí i en…

  • Blog

    Amb una de sola ja n’hi hauria prou

    Les onades de la mar, de nit, fuetejaven amb tranquil·la perseverància la sorra humida de la platja de Riumar; l’escuma blanca era la dolça sang que li sortia a cada gra de sorra. Grans finíssims que a la llum d’una mitja lluna taronja, lluïen amb una inusitada fortor, donant així…

  • Blog

    Què diu de la biblioteca, senyora presidenta?

    Va, anem a fer un exercici de recerca empírica per a demostrar, amb fets, palpables, demostrables, i no amb el fum de la paraula vague, que als partits polítics que concorren a les eleccions al parlament de Catalunya d’aquest 2021 les biblioteques els importen més aviat gens. O directament els…

  • Blog

    Les meues raons per a l’abstenció

    Avui parlarem de les eleccions del #14F, que és el tema que ens ocupa en les nostres batallates diàries a can #Twitter, amb el permís d’una pandèmia a la que sembla que estem perdent la temor i el respecte d’una forma excessivament temerària i arriscada. El 1997 vaig fer 18…

  • Blog

    Dietari (21/01/2021) : Els llocs i la memòria

    Tots, absolutament tots, estem fets de llocs. Som animals físics, necessitats d’espais en els quals inserir-nos, plantar-hi arrels, créixer, desenvolupar-nos, reproduir-nos… i si, també necessitaríem espais on morir i abandonar-nos que superin l’ambient asèptic i de “no-lloc” dels hospitals. Però això donaria per a un altre article. Els espais, els…

  • Blog

    Dietari (09/01/2021) : neu

    No és gaire habitual veure neu a cotes baixes de les Terres de l’Ebre. És un fet poc freqüent, com a mínim a Tortosa. Al Port, i a la Terra Alta, la cosa de veure i tocar neu deu ser un poc més habitual. Suposo. El cas és que la…

  • Blog

    Dietari (05/01/2021) : govern de cínics criminals

    Ens governen uns personatges que fan gala d’un cinisme majúscul i criminal. Els responsables dels qui van fer les retallades més brutals que es van portar a terme a la sanitat, ara són els mateixos que es queixen de que no disposen de suficient personal d’infermeria per a la vacunació…

  • Blog

    Dietari (30/12/2020) : coneixement compartit

    Sempre m’ha fascinat escriure i la fixació del coneixement que això comporta. Escriure és un acte generós, altruista, de màxima empatia… Malgrat que molts cops pensem que tenim ben poca cosa a dir, en realitat no és així. És radicalment fals. Tothom té a dins seu un coneixement immens i…

  • Blog

    Dietari (27/12/2020) : racons

    Durant les vacances escolars sovint els pares i mares ens hem de planificar els dies amb la canalla, per tal de que siguin el menys avorrits possible, i que mantinguin una certa rutina; sempre, és clar, enmig d’un ambient de més llibertat, que també ho necessiten. A casa ens preocupem…