Dietari (02/02/2022) : intermitències

Intento reprendre bells i vells projectes que segurament mai haurien d’haver quedat aparcats en un calaix, menjant pols i coberts d’una densa capa d’una incerta glòria d’allò que haurien pogut ser. Qui sap… Assaigs que fa temps que no reviso, o aquest modest dietari, que hauria de créixer i créixer amb unes vivències que es perden per uns camins de ferro i massa hores perdudes en solitud, sense una justa mesura. Ben pensat, però, potser tan sols estem fets d’intermitències, de períodes breus i curts on centrem les nostres atencions i els nostres esforços en uns determinats projectes, en unes determinades coses, en unes determinades persones, i en bandegem d’altres; d’altres que, amb el temps, tornem a recuperar. I ben pensat, també, segurament no caldria capficar-s’hi massa, per aquestes intermitències vitals que en bona mesura ens defineixen. Només cal, això si, donar-hi un cert sentit a aquests llampecs. Un cert sentit que ens doni aquesta serenor, aquest sentir-se bé amb un mateix, que tanta falta ens fa.