Després de la dosi de bonhomia i d’utopia política de la setmana passada, queixant-me de l’escassa consideració de la política tortosina vers les biblioteques, avui ens deixarem de mandangues i parlarem de coses serioses, de coses del menjar. De les coses amb les que tot partit polític local sap que s’hi juga les garrofes i la poltrona d’aquesta menjadora de poder comarcal que és l’ajuntament. I a Tortosa hi ha un tema estrella que fa guanyar vots a cabassos: aquest tema no és cap altre que el de l’aparcament. Com tothom sap, tot bon tortosí és aquell que agafa el cotxe per a baixar al bar de la cantonada a fotre’s una cervesa amb els companys, i que per descomptat, si ha d’anar a pixar agafa també el cotxe… i si pogués s’abaixaria els pantalons i faria punteria des de dins del cotxe. Forma part de l’ADN tortosí-tortosí — menys dels forasters empeltats com jo — , i això els partits locals ho saben. Ho saben molt bé. Cada cop que l’ajuntament de torn enquitrana mitja ciutat per a fotre-hi un aparcament, sap que automàticament guanya uns quants centenars de vots per a seguir escarxofat a la poltrona. Els qui remenen les garrofes saben perfectament que al tortosí proletari li importa més aviat poc o gens si s’ampliarà l’auditori o si es faran més mappings a la façana de vés a saber quin edifici històric d’aquell centre urbà que només xafa — i ben abillat, només faltaria — quan fan el Renaixement. I al proletari mig encara es preocupa menys per a si a la ciutat li falta des de fa quasi 10 anys una altra biblioteca… què collons, això de llegir, quina puta mandra! No amics, amigues, amiguis i altres gèneres no binars. Els manaies de plaça Espanya saben perfectament que la preocupació màxima del tortosí mig (i també de les elits petit-burgeses que encara campen cofoies per la ciutat) és poder-se desplaçar amb cotxe privat per la ciutat. I en aquest sentit, és prioritari disposar d’àmplies zones d’aparcament, com més a prop del centre millor, no fos cas que calgués caminar més del compte i acabessim suats com a marrans gràcies als xardorosos i implacables estius ebrencs. En tenim un bon exemple a la Ronda Docs, on sense cap mena d’escrúpol s’ha afonat el tinglado de la Renfe — sense ni tan sols donar l’opció a trobar-hi altres usos — i s’hi ha habilitat un nou aparcament, amb uns quilos de quitrà pel mig. La ciutat guanya un nou no-espai (temporal, diuen, no patiu), i mentrestant tots els veïns de la zona tenen un nou espai on aparcar debades de forma permanent. Diria, només diria, que la idea de tenir un aparcament rotatori al costat de l’estació no està acabant de funcionar. Però no voldria ser malpensat, la santa Cinta me’n guardi.

En fi, que el pragmatisme polític local s’acaba imposant, i que si hom peatonalitza, fot quatre plantes i treu aparcament al carrer Cervantes, doncs automàticament cal compensar-ho d’alguna manera. Al final són faves comptades. El seny i la mesura catalana, versió tortosina. Res de nou sota el sol. I si de cas, ja deixarem per a les properes eleccions el fer una política seriosa, valenta i contundent, sense matisos, encaminada a treure els cotxes de la ciutat per sempre… i no per a posar-los a un altre lloc. I ja deixarem per a quan l’R16 funcioni de veritat i els soferts proletaris tortosins puguem anar a Barcelona en menys de dues hores, el fer una aposta decidida i ferma, capaç de generar demanda, pel transport públic; quan s’ha creat una oferta de qualitat, automàticament hi ha hagut demanda. La línia e3 de l’Exprés.cat és un exemple d’èxit que ens hauria de servir de model. Personalment, sempre m’ha sobtat molt que tothom a l’Ebre s’omple la boca amb reserves de la biosfera, amb parcs naturals, amb turisme sostenible i amb vies verdes… però a l’hora de veritat, el que compta és satisfer la demanda del dia a dia, i els qui vindran darrera nostro ja es trobaran tota la merda. I tal dia farà un any… o quatre, per allò dels cicles electorals. I la demanda del dia a dia diu que el tortosí de carrer vol viure amb el cotxe plantat al cul. Doncs som-hi. Recomanació final pels polítics locals: muntin l’empresa Tortosa Aparcament SA, enquitranin mitja ciutat amb places d’aparcament, i seguin tranquils — amb copa i puro — al balcó de l’ajuntament a contemplar l’espectacle, com qualsevol iaio ociós. La política local no demana res més.

Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”

Avatar photo
Hi, I’m Daniel Gil

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *