La manera que tenim de menjar –no només el menjar en si mateix– ens defineix com a persones, i a més, penso, té una certa relació en com ens enfrontem el món; en com en els mengem la vida i com ens hi relacionem. Crec que això és una evidència…
-
-
Mentre el Sud s’afonava un divendres de febrer una vegada més en l’infern de #Rodalies i ens tractava com idiotes, una vegada més va aparèixer la humanitat i les xerrades i converses entre iguals, entre aquells i aquelles que com tu malgasten les hores i els dies i les setmanes…
-
Llegia fa uns dies aquesta reflexió sobre Linux d’una principiant, escrita per la Caelumtangi en aquest mateix espai, i de seguida vaig pensar en el concepte de Procomú. La Viquipèdia catalan defineix el concepte com a “tots aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d’una comunitat. Aquests…
-
El passat divendres 2 de febrer vaig tenir la gran sort de viure l’enèsima normalitat al servei a la #R16, aquesta línia abandonada a la seva sort i que és l’espill i el reflex de com es troba el Sud i en general tot el país. La decadència del país…
-
Que els catalans i els castellans tenim cultures diferents crec que és quelcom obvi, i que a aquestes alçades de la pel·lícula tothom ja hauria de donar per assumit. Però dissortadament no sempre és així, i quan amolles sentències directes i sense embuts com la d’abans, molts s’ofenen i es…
-
Els explicaré una experiència empírica que porto observant durant més de 8 anys, que és el temps que porto treballant a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona. Per si no ho saben, els explicaré que per la Facultat de Teologia de Catalunya, i especialment per l’Institut de Litúrgia,…
-
L’home llargarut, quasi esquelètic i amb barba blanca i brillant i ben bé transparent de sant ortodox ucraïnès –que es cuida tots dies invariablement durant tres hores i trenta tres minuts exactes, ni un segon més– contempla astorat i amb els seus ullots calavèrics ben oberts i les pupil·les grises…
-
És un país ben anormal aquell que s’escandalitza per mostres de ràbia i d’impotència i les viralitza i les expandeix fins al paroxisme per exemplificar allò que no cal fer, allò que està mal fet, allò que és mostra de mala educació… però que per contra assumeix com a irremeiable…
-
Aquest nostre estimat petit país –dissortadament massa vegades de campanar i de fireta– és capaç de donar-nos la millor i la pitjor versió d’ell mateix en tan sols una tarda. Ja se sap, vivim en temps líquids, sovint extrems, en què tot es mou i res perdura. I evidentment, la…
-
Els soferts parroquians que agafem tots els dies aquesta estructura fallida d’estat –també en fallida– que és la R16 sabem perfectament que la millor manera de passar les penes dalt dels trens és fotre’t una bona clapada. Ja fa temps que vaig decidir deixar de produir, deixar de pencar, i…
-
Surto de la feina, un dia qualsevol, a primera hora d’una tarda qualsevol. Enfilo cap al tren, camí de casa, i mentre bado pels carrers de l’urbs, llegeixo en un gran cartell, en una d’aquelles pilones amb milions de cartells enganxats durant anys, que al carrer Trafalgar de Barcelona hi…
-
La ment d’una xiqueta de 5 anys és un enorme i brutal i meravellós llibre en blanc. Un llibre en blanc que es va escrivint amb els anys, que s’omple d’aprenentatges i de coneixements i d’experiències… però que inevitablement sempre, sempre, sempre, s’acaba corrompent i omplint de prejudicis. Per això,…
-
Dilluns 8 de gener de 2024. Per a molts catalanets i catalanetes i catalanis, primer dilluns laborable de setmana, mes i any –una broma molt ben portada, oi, com aquella d’anar-nos dient el 30 de desembre “Fins l’any que ve!”–. Un d’aquells dies en què molts progenitors celebren en la…
-
Aquest Nadal i Sant Esteve vam regalar a les xiquetes un parell de dies a Port Aventura. Mentre que per a la menuda tot era una novetat, i gaudia amb tota la seva meravellosa innocència dels quatre anys i de les primeres vegades amb atraccions tan intenses com el CocoPiloto,…
-
El Nadal és temps de tradicions, de fer regals al mestre de torn de les teues filles, i sobretot és també aquella bonica època de l’any en què es programen tot de representacions teatrals a les escoles on una bona colla de pares i mares aparquen la seva descendència durant…