Llegia fa uns dies aquesta reflexió sobre Linux d’una principiant, escrita per la Caelumtangi en aquest mateix espai, i de seguida vaig pensar en el concepte de Procomú. La Viquipèdia catalan defineix el concepte com a “tots aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d’una comunitat. Aquests recursos poden ser de qualsevol tipus, des de recursos naturals i terres fins a programari. Els béns comuns s’orienten en favor de l’ús i la reutilització, més que no pas com un producte de bescanvi. Són béns que no poden ser assimilats a mercaderies i, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats.” I afegeix que “El procomú fa referència tant als béns com a les capacitats o pràctiques, ja que sempre ens referim a elements sostinguts per col·lectius humans”. De fet Linux, i totes les seves incontables distribucions, encaixa a la perfecció com a un valor del procomú. Com també, de fet, ho són altres iniciatives com la pròpia Viquipèdia, WordPress (aquest espai comú des d’on escric també és procomú) o totes les instàncies i programaris sobre els quals se sostenta el Fedivers. Per posar només uns pocs exemples de procomuns de base digital, un entorn on hi són ben presents. Però també sobrepassen en món digital, i podem trobar procomuns al món adigital especialment en forma de cooperatives de tota mena i en tots àmbits: habitatge, cultura, consum, banca i inversions… I totes el que busquen sobretot és superar la lògica neocapitalista que ho impregna i ho malmet tot i que vicia les relacions humanes i socials només amb l’horitzó del benefici crematístic. Les iniciatives del procomú busquen una nova relació entre iguals, horitzontal i respectuosa amb les persones i el medi ambient i l’entorn. I també, en la meva pràctica professional com a bibliotecari, tinc molt clar que exerceixo una professió bàsica i fonamental i imprescindible per a garantir el bon funcionament del procomú. Sense la garantia de ofereixen les biblioteques com a nodes d’accés democràtic, obert, lliure i horitzontal a la informació i el coneixement, possiblement moltes de les iniciatives del procomú no haguessin tingut tant d’èxit, o com a mínim restarien coixes i imcomplertes.

En un món dominat per dinàmiques capitalistes extractives i cada cop més salvatges i mancades de respecte, el valor i la presència i la necessitat del procomú es fa cada cop més imprescindible. Per pura supervivència. Per pura persistència i tossuderia, i per la immensa manca d’una contracultura que serveixi de contrapès a la cultura passiva i de ramat en què hem caigut com a societat. Cal seguir nedant a contracorrent malgrat l’esforç que suposi, perquè la recompensa final és sempre millor. I perquè sempre ens calen les utopies.

Avatar photo
Hi, I’m Daniel Gil

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

One Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *