p o e s i a en som tots

Contracultura tecnològica

El món tecnològic de la nostra actualitat líquida està dominat, encara de forma majoritària, per les grans tecnològiques. És un fet, una realitat, que no per sabuda cal deixar de denunciar i posar per escrit. Hem arribat a aquesta relitat, penso, en bona mesura per la nostra desídia com a societat, per adoptar posicions de comoditat absoluta, per cedir aquí també sobirania i independència, i per demostrar –també en aquest àmbit– un esperit del tot acrític que ens ha portat a no qüestionar-nos cap de les eines tecnològiques que usem tots els dies, i com impacta aquest ús en els nostres drets socials, i en darrera instància, en nosaltres mateixos com a persones. I tot en ambient de monopoli de facto, que consentim i acceptem, però que curiosament no permetríem de cap de les maneres en molts altres àmbits. Les GAFAM, i massa sovint també els governs de tota mena, podríem dir que se n’aprofiten de tot plegat, i especialment aquests últims no actuen com a fre i com a motor de canvi per a revertir aquesta situació, sinó que ben al contrari, esdevenen motor d’acceleració i de consolidació d’aquesta situació d’imposició dictatorial, nociva i ja ubicada en un punt de no retorn. L’efecte xarxa i l’efecte d’arrossegament són tan grans, tan intensos i estan tan impregnats en tots els estaments i en totes les nostres interaccions diàries, que pràcticament resulta impossible sortir-se’n, i que s’aconsegueix és sens dubte un acte absolutament heroic i que molts cops acaba tenint conseqüències socials en forma d’aïllament social i de no presència en els canals mainstream. A cada nou usuari, a cada nou grup, a cada nova interacció, l’efecte xarxa creix i es fa més intens i més poderós, i es complica encara més sortir i baixar del carro. L’efecte d’arrossegament és el paroxisme, és la perfecció i és l’èxit de l’apel·lació a la majoria.

 

I és que cada cop es palesa més cruelment, més cruament, la necessitat –ja per pura supervivència– d’una contracultura tecnològica que esdevingui el contrapès necessari a la cultura tecnològica dominant, i que demostri que un altre horitzó és possible, i que podem arribar a una relació més ètica, més respectuosa i més sostenible amb una tecnologia que ja no marxarà, i que ningú amb dos dits de front tampoc vol que ho faci. No estem parlant d’un modern neoludisme, sinó d’establir noves regles del joc… o en tot cas, de recuperar unes regles del joc que ja teníem i que ens vam deixar perdre, quan per exemple WhatsApp va muntar el seu imperi a partir d’un desenvolupament de l’estàndard obert que és XMPP per acabar construint un entorn tancat, privatiu i irrespectuós… i que curiosament hem acabat adoptament massivament i hem acabat considerant com a norma en la missatgeria instantàntia. O quan per exemple Google va tancar el seu Hangouts a la interoperabilitat que tenia fins llavors i que permetia comunicar-se amb altres entorns basats en XMPP.

 

I és que ser contracultural en matèria tecnològica significa abandonar tots els grups de WhatsApp on siguis, i abans de tancar el teu compte explicar als teus contactes, tot fent una mica de pedagogia, els motius i on et podran trobar a partir d’ara. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir usar missatgeries com Telegram o Signal, on la teva privacitat i els teus missatges i les teves dades personals estaran més protegides i no seran moneda de canvi ni es vendran a canvi de publicitat. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir tornar a enviar-se correus electrònics –en quin mal moment vam creure que era una bona idea abandonar-los—, a escriure més, i entendre que no cal contestar a res de forma immediata, que cal frenar i que la comunicació asíncrona també és vàlida. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir començar a usar XMPP, i entendre d’una vegada que no cal obligar a ningú a estar a la mateixa plataforma per a poder-t’hi comunicar, i que cal defensar i lluitar per la interoperabilitat de plataformes. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir usar i promoure el programari lliure i de codi obert en tots els àmbits de la teva vida personal i professional, i evidentment, donar exemple i fer-ne un ús actiu. Sempre hi ha una alternativa, i que molts cops sol ser molt millor. Ser contracultural en matèria tecnològica vol dir, també, ser un activista per la llengua, pel català, i defensar-lo i usar-lo sempre en totes les interaccions digitals en entorns con la Viquipèdia o aquest mateix d’Aixeta.cat. I finalment, ser contracultural en matèria tecnològica és fer pedagogia entre els teus contactes, entre els teus amics, entre les persones a qui estimes, per a què entenguin com n’és d’important triar les eines que uses, triar al tecnologia que uses, per establir noves relacions socials horitzontals i també per a deixar un millor futur a les nostres filles.
Avatar photo

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *