Avui he tancat el compte (fantasma) que encara tenia obert a Evernote. Dic fantasma perquè el tenia completament oblidat, en estat vegetatiu i sense ús des de feia molts anys, i només hi tenia guardats uns quants articles de feia uns quants anys, a mode de còpia de seguretat, sobre biblioteques i arquitectura, del meu antic blog BauenBlog. Articles que ara he traslladat a aquest espai… He recordat què escrivia i com escrivia en un ja mític 2009 i cap endavant. Pura arqueologia d’internet. Eren uns altres temps, més fàcils, però que sembla que tornen amb força amb l’impuls de la web senzilla. Un retorn als orígens de la generació que ja superem els quaranta. Recordo que Evernote durant una bona colla d’anys fou un dels centres des d’on pivotà la meua presència a internet, i que fou una de les eines que més vaig usar i de les quals vaig treure més profit. M’al·lucinava tot el que em permetia fer. Però poc a poc, segurament de forma inconscient, vaig anar substituint-la per altres eines que resolien noves problemàtiques; o per eines que em permetien una major llibertat sense dependre de grans corporacions… No hem de tenir temor a tancar comptes que ja no usem. La nostàlgia és útil en altres àmbits, i el mitjà no ha de ser mai la finalitat última, sinó el contingut. Cal preservar sempre el contingut, allò que escrius, les teves idees. El mitjà amb el qual transmets qui ets és totalment prescindible, i pot i ha de canviar.
