És un país ben anormal aquell que s’escandalitza per mostres de ràbia i d’impotència i les viralitza i les expandeix fins al paroxisme per exemplificar allò que no cal fer, allò que està mal fet, allò que és mostra de mala educació… però que per contra assumeix com a irremeiable…
-
-
Els diumenges són bons dies per córrer, especialment al matí i si fa sol. La Floresta és muntanya, pendent, i cal triar la ruta amb seny per no deixar-t’hi les forces de tot el dia. Avui poc a poc i bona lletra, sense aturades. Petant la xerrada ens ha passat…
-
Encara no t’he vist i ja t’estimo. Puc imaginar els teus ulls oberts mirant-m’he, la teva olor tan pura, calmant el meu ser. Puc imaginar, la teva pell tan fina, suau. El teu somriure. La força que faràs al agafar-me el dit per primera vegada. Encara no t’he vist i…
-
Aquest nostre estimat petit país –dissortadament massa vegades de campanar i de fireta– és capaç de donar-nos la millor i la pitjor versió d’ell mateix en tan sols una tarda. Ja se sap, vivim en temps líquids, sovint extrems, en què tot es mou i res perdura. I evidentment, la…
-
-
A vegades voldria ser un llençol estès, en una granja. Brillaria amb els reflexos del sol, m’impregnaria de les olors del blat, la palla, les flors, els fems. De totes les olors del prat, i no m’importaria, perquè estaria ballant al pas del vent. Els nens s’amagarien al meu darrere…
-
Fa dies que et penso No sé si és per la lluna, les estrelles, la música, però et penso, molt. Avui, com cada dia, tot ets tu. Entenc que continuï enamorada de tu *5
-
Els soferts parroquians que agafem tots els dies aquesta estructura fallida d’estat –també en fallida– que és la R16 sabem perfectament que la millor manera de passar les penes dalt dels trens és fotre’t una bona clapada. Ja fa temps que vaig decidir deixar de produir, deixar de pencar, i…
-
Surto de la feina, un dia qualsevol, a primera hora d’una tarda qualsevol. Enfilo cap al tren, camí de casa, i mentre bado pels carrers de l’urbs, llegeixo en un gran cartell, en una d’aquelles pilones amb milions de cartells enganxats durant anys, que al carrer Trafalgar de Barcelona hi…
-
La ment d’una xiqueta de 5 anys és un enorme i brutal i meravellós llibre en blanc. Un llibre en blanc que es va escrivint amb els anys, que s’omple d’aprenentatges i de coneixements i d’experiències… però que inevitablement sempre, sempre, sempre, s’acaba corrompent i omplint de prejudicis. Per això,…
-
Avui he tornat a pensar en tu. En realitat no hi ha dia que deixi de fer-ho. He trobat els poemes que m’escrivies i no saps el dolor i la tristesa que el meu cor i el meu cos han rebut a l’instant. He estat incapaç de llegir més enllà…
-
El buit que sents quan algú marxa de la teva vida és cruel. Diàriament, tinc aquell nus a la gola que no em deixa respirar, aquella tristor que apareix quan menys t’ho esperes i et mata per dintre sense donar-te’n compte. La gent et diu,” tot passa, no hi ha…
-
Sé que amb el pas del temps sanaràs, et recuperaràs i tornaràs a estar completa. Cada pedaç que ara et causa un dolor inaguantable, es recompondrà i tornarà a estar tot al seu lloc, per assumir nous reptes, noves metes i qui sap donar-la de nou. Ara, creixen gira-sols dins…
-
Aquest Nadal i Sant Esteve vam regalar a les xiquetes un parell de dies a Port Aventura. Mentre que per a la menuda tot era una novetat, i gaudia amb tota la seva meravellosa innocència dels quatre anys i de les primeres vegades amb atraccions tan intenses com el CocoPiloto,…
-
Tanquem l’any amb dues molt bones notícies relacionades amb la mobilitat, amb la seva millora i amb la seva missió de servir com element cohesionador i de reequilibri territorial, i que serveixi per a evitar discriminacions entre diferents zones d’un mateix país. La primera fa referència a la creació d’una…