• poesia

    Un grill a l’estació

    Sento un grill a l’estació. Cric, cric, cric… Insistent. El sento a baix a les andanes, en algun racó, en algun cau, en algun forat, amagat, espantat potser, o potser desubicat i perdut en un entorn hostil, com debem anar la majoria dels qui som en aquesta estació, batent les…

  • poesia

    Aparcaments a dojo

    Fa temps que penso seriosament que els responsables polítics tortosins, siguin del color que siguin i sigui quina sigui la ideologia que suposadament defensen, tenen una fixació malaltissa amb els aparcaments. Bé, els polítics, i dissortadament crec que també bona part dels habitants d’aquesta metròpolis del sud ferèstec amb certes ínfules…

  • poesia

    Sobre la necessitat orgànica d’escriure

    Escriure és una activitat solitària i que tot sovint em treu temps, que m’absorveix d’una manera brutal i totalment radical totes les energies disponibles. És una sacsejada visceral. Però òbviament, és també una activitat absolutament satisfactòria, sinó en cap cas m’hagués aixecat — i ho continuo fent — durant tants…

  • poesia

    Cap a noves formes de comunicació professional en l’àmbit de la bibliotecononomia i la documentació

    La irrupció d’internet en les nostres vides va suposar, sense dubte, una quarta revolució, no només industrial o econòmica, sinó també cultural, social… i també professional i informativa. En la pràctica, suposava que tothom podia esdevenir creador de continguts i difondre’ls, teòricament, a tot el món, i a un cost…

  • poesia

    Trencar tabús, també al transport públic

    Una de les mesures socials estrella, i que ha tingut més impacte aquest 2023 ha estat, sense cap mena de dubte, la implantació dels abonaments recorrents gratuïts per a Rodalies. Bé, de fet, ja es van començar a implantar el setembre del 2022, i en aquell moment es van anunciar…

  • poesia

    Cal desgoogleïtzar les aules urgentment

    A vegades hi ha notícies que són d’especial gravetat i que penses que haurien de fer saltar totes les alarmes i fer que ens plantéssim i demanéssim solucions immediates… és clar, però passaria si fossim realment una societat com cal, crítica i madura i responsable, adjectius que dissortadament fa massa…

  • Akkoma - federació

    Akkoma federa sense permís?

    Just ara mateix, dia 7 de setembre del 2023 a les 13:27, he instal·lat un nou servidor #Akkoma. Vull veure què fa just després de posar-lo en línia però sense publicar-hi res de res, sense seguir a ningú de cap altre servidor i sense que ningú de cap altre servidor…

  • poesia

    L’eròtica del tren

    Enmig de l’habitual tedi informatiu de l’agost ebrenc, el passat 9 d’agost va tenir lloc un d’aquells fets que et fan creure que a Tortosa passen coses de debò, de les importants, de les que ens posen a l’alçada de les grans ciutats catalanes i europees, i que hi ha…

  • poesia

    El noble art de donar la raó

    Recordo perfectament que amb l’ímpetu de la joventut, i amb les ganes d’explorar i de marcar-me i de veure quins eren els meus propis límits, m’embarcava en discussions i argumentacions —sempre en forma de debats sans i constructius— interminables, buscant obtenir la raó mitjançant el diàleg, la conversa; mitjançant la…

  • mastodont.cat

    No, no es pot tancar.

    Estic rebent moltes, moltíssimes mostres de gratitud i reconeixement per la tasca feta i per la gran comunitat creada (entre tots!), que no puc fer altre cosa que desfer la meva intenció de tancar mastodont.cat el 23.12.2023. No puc tancar, no he de fer-ho. Tinc les forces renovades! Costa molt temps i…

  • poesia

    Els detallets i les «detalletes” d’estiu

    Final de curs. Temps d’alegries, festa i xerinola per a la nostra dolça i estimada descendència, i al mateix temps comencem aquell magnífic mes i mig en què als papis i mamis de mitja #Catalunya els entren suors fredes quan pensen on coi entaforaran la mainada fins l’agost, sense deixar-se…

  • poesia

    Alemanots a Camarles

    Com cada any, amb l’arribada de l’estiu, ja comencen a desfilar per les nostres estimades sempre estimadíssimes línies ferroviàries que vertebren el país —noteu el sarcasme, oi?— tot de guiris perduts que han decidit, potser de manera un xic temerària, venir a gastar-se els quartos fora de #Barcelona; segurament els hauran venut…