Fa una temps ja vaig escriure sobre la festassa de les autopistes, una disbauixa constructora que ha portat a que hi hagi més de 12.000km de vies d’alta capacitat escampades per tota Espanya, i alguns centenars de quilòmetres també per Catalunya. Ja saben, allò de muy mucho español, i mentrestant natros a…
Les biblioteques són, sense cap mena de dubte, el principal equipament cultural de què disposa el país. Tenim biblioteques escampades per tota Catalunya —la llei hi obliga—, i tot municipi de més de 3.000 habitants en té una. En una cerca ràpida al Cercador de Biblioteques de la Generalitat veurem que s’hi…
Com a pare visc amb el dubte permanent sobre si ho estaré fent bé, si estaré pujant i educant bé a mes filles. Suposo que quasi tots els pares i totes les mares tenen aquestes incerteses, aquestes temors… i a mesura que veus que la cosa més o menys va…
Quan era menut, recordo perfectament que en els períodes de vacances la meva ciutat, que en aquells anys era Santa Coloma de Gramenet, esdevenia un enorme pati, un immens parc a l’aire lliure, on amb els companys i les companyes de classe passàvem hores i hores fora de casa, explorant…
Els bibliotecaris i bibliotecàries sempre hem estat unes persones inquietes, uns autèntics culs d’en Jaumet que ens hem caracteritzat per ser un early adopters d’una multitud innumerable de tecnologies de la informació i de la comunicació. Des de programari de gestió i catalogació, passant per xarxes socials, serveis al núvol o wikis —només cal…
Los bibliotecarios y bibliotecarias hemos sido siempre personas inquietas. Nos caracterizamos por ser early adopters de una cantidad innumerable de tecnologías de la información y de la comunicación, como por ejemplo: el software para la gestión y la catalogación, redes sociales, servicios en la nube o wikis —sólo hay que ver la…
A casa, com m’imagino que passa a quasi totes les famílies que tenim mainada, tenim la televisió segrestada les 24h, i per la pantalla desfilen tota mena de dibuixos animats, sèries, pel·lícules… tant infantils com juvenils. Aconseguir veure algun programa adult, o senzillament les notícies, sol ser quasi una missió…
Fa escassament un mes que l’administrador de la instància Mastodont.cat va demanar als més vells de la contrada que si algú volia esdevenir moderador. Estàvem en plena onada de nouvinguts, les tasques de manteniment cada cop eren més feixugues i fins i tot es va arribar a fer una migració a un…
LA FALSA GLOBALITZACIÓ La lenta caiguda de Twitter ha tornat a encendre en mi ideals que l’internet de les multinacionals havia apagat. Deixeu-me que exposi quines han estat les meves darreres reflexions. Per posar-vos en context, la tecnologia sempre m’ha cridat molt l’atenció. M’agradava remenar el 486 del meu pare,…
Autors: Daniel Gil Solés i Brian Cutts La sensació extrema de derrota moral, social, cultural, política, econòmica i personal del Manchester de finals dels anys 70 i principis dels 80 dels segle XX no deuria ser massa diferent a la que sent actualment moltíssima gent a causa de l’actual crisi…
Aquest passat estiu ha estat un estiu molt atípic, anòmal, a les Terres de l’Ebre. Bé, de fet, tot l’any està sent estrany i complicat, aquí i arreu. La pandèmia que estem vivint, encara, i que continuarem vivint durant encara força mesos, ho marca i condiciona absolutament tot, fins i…
A Tortosa fa unes setmanes que estem ben enfeinats contenint un rebrot prou important de la Covid-19. El rebrot a Padesa [1], amb més de 200 positius, fa que tot es dispari, que tot s’acceleri, que tot es precipiti. S’anuncien cribratges massius [2] a tots els centres escolars de la…
Situació 1: un dia qualsevol d’estiu a #Tortosa. Ple mes d’agost. Del 2020, però ben bé podria ser de fa 5 anys o, si no canvia molt la cosa, també podria ser d’aquí 5 anys… pel cap baix. Amb tota la tropa sortim de casa, que les dues feres menudes…
Surto al balcó de casa amb l’Alba al braç. Ella, distreta, va cridant “Otxeee” o “Abreee” mentre es fot entre pit i esquena un plàtan per a berenar, i observo el nou gratacel que ens han plantofat just a l’entrada sud de la ciutat, a la zona que s’anomena Porta…
Vivim temps estranys. Temps que estan marcats per un oxímoron que sembla que hem assumit silenciosament, però que ens resistim a deixar que ens superi. La distància social que se’ns recomana en aquesta fictícia #novanormalitat és tan difícil d’aconseguir, tan complicada de fer-se realitat, que sembla ben bé una utopia.…