Escrit de Ramon Cotarelo, politòleg nascut en 1943, el 7 de setembre del 2026, en relació amb unes declaracions de Patxi López (del PSOE, https://x.com/patxilopez/status/2096939624044089653) sobre la suposada extrema dreta en Alemanya com també amb el nazisme (https://x.com/ramoncotarelo/status/2097065498831630761): «Les organitzacions nazis i d’extrema dreta estan prohibides a Alemanya. Hi ha vint prohibides. Però no AfD. O creu que a Alemanya pot guanyar les eleccions un partit prohibit? Per cert, el seu, l’SPD, ha obtingut el 9,3% de vots, així que, com a fre, no promet» (sic).
Patxi López havia escrit: «Hoy es un día triste para Europa.
80 años después, una fuerza abiertamente nazi ha ganado las elecciones en Sajonia-Anhalt (Alemania) con un resultado aterrador.
Este hecho nos encomienda a los socialistas una misión: ser su freno» (sic).
El detall sobre la legislació en Alemanya ja el vaig saber, potser, més de vint anys arrere.
¿Quants polítics dels qui han criticat els resultats en Saxònia-Anhalt han manifestat a favor de les humanitats en els darrers vint-i-cinc anys? ¿I de més de trenta anys arrere, fins ara, això és, des que foren eliminades de Magisteri en Espanya pel govern de Felipe González (del PSOE)?
Gràcies.
Estic obert a qualsevol comentari vostre.
****
Ricard Jové Hortoneda (1929) i jo, hui:
«— Moltes gràcies, Lluís. No sé si serviran de res aquestes advertències, ni les eleccions citades, però el cert és que posen els pèls de punta. Una forta abraçada, d’esperança!!!!
— Bon dia, Ricard,
A mi, ja fa anys que em preocupa una cosa: la política dels polítics respecte de les humanitats.
I, més encara, del 2011 (amb les revoltes de caire econòmic i social) ençà, en Europa i en altres indrets.
Com a mostra: Amnistia Internacional, en els primers mesos del 2012, defenia ‘la primavera’ en Algèria. Sempre considerí que l’entitat no havia d’haver-se posat de part de la revolta, sinó reportar-ne en relació amb els drets humans. I ja pensí aleshores que la futura resposta del govern algerià seria més repressiva que fins llavors. I encertí.
En canvi, en octubre del 2017, un familiar acostat que sabia que jo era membre d’AI, em demanà:
‘— I què diu Amnistia Internacional sobre el tema de la independència de Catalunya, amb tot açò del referèndum?’.
I jo li amollí:
‘— Per ara, no ha dit res’. Devia ser, si fa no fa, el 9 d’octubre.
— Gràcies, Lluís. T’ho dic sincerament: a mi, AI no m’ha fet mai goig, depèn massa de les subvencions! No sé si he vist (o llegit) mai un comentari favorable, ni els he vist mai en alguna de les nostres PACÍFIQUES manifestacions! Una forta abraçada!!!!
— Uns dies després, me’n doní de baixa. El dia del 9 d’Octubre del 2017, uns dies després del referèndum, uns grups espanyolistes d’extrema dreta tractaren de fer miques el desenvolupament de la manifestació».
I més: «después de que el Parlamento valenciano dejara sin condena lo sucedido en la manifestación del 9 d’Octubre…».
