Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
«Endavant, sempre endavant», Antonia Verdejo.
«Sempre endavant», Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d’altres coses, he escrit sobre les marededéus aparegudes (o trobades) i, de pas, sobre una de la corda: la Mare de Déu de l’Olivar, en Alaquàs (una població de l’Horta de València).
Així, envies un missatge a un amic nascut en la vila i ell et respon:
«— Bon dia, Lluís. Un any més, com cada 8 de setembre a Alaquàs, celebrem la festivitat de la Mare de Deu de l’Olivar. Una forta abraçada.
— Bon dia, Rafa, i gràcies,
És una pervivència pagana antiquíssima: les marededéus aparegudes (o trobades). I hi ha moltes llegendes compilades per la banda occidental de Catalunya.
Avant les atxes.
Una forta abraçada».
Sobre el detall etnològic, afegirem que hui hem trobat una entrada en relació amb una marededéu trobada, però en Alfafar (una altra vila de l’Horta de València) i que ens ha estat novedosa: https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar.
Tornant a Nostra Senyora de l’Olivar, hem amollat uns quants mots en Twitter (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2097267553764614222) en nexe amb una llegenda local (https://malandia.cat/2023/09/una-llegenda-relacionada-amb-la-mare-de-deu-de-lolivar-alaquas-lhorta-de-valencia):
«— Extreta entre ma mare (evocació de memòria popular i de versos dels goigs dedicats a la Mare de Déu de l’Olivar) i jo.
És una altra de les marededéus negres.
Aquesta color no té cap relació amb la suposada brutícia, sinó que lliga amb el simbolisme de la saviesa (la vellesa).
Per tant, no cal ‘tornar-les’ blanques.
Si ho féssem, restarien associades a la primera de les tres parts de la vida (la joventut). Les altres fases són:
2. La plenitud (la color roja)
3. La vellesa (la color negra).
Ben mirat, en algunes rondalles, hi ha aquests tres moments de la vida, cada u vinculat amb un personatge femení diferent.
Per exemple, en la narració ‘El pintor i les tres monges vergonyoses’: la joveneta, l’adulta i l’abadessa».
Finalment, dir-vos que aquest darrer relat tradicional fou tractat per Oreto Doménech Masià en una recerca seua sobre lo femení en narracions valencianes.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
