Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què opinaven sobre les persones reservades? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web «Malandia» (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és «Lluís Barberà i Guillem».
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 26 de juny del 2026 comentaren «Tothom té el seu caràcter» (Àngels Sanas Corcoy), «No n’he sentit parlar. Tenim una dita que diu ‘Li han de treure ses paraules amb unes tenalles’» (Xec Riudavets Cavaller), «No. Res» (Lurdes Gaspar), «Aquesta foto és dels meus padrins. La nena és la meva mare, i el seu germà… [ Aquesta padrina] era molt diferent de la padrina de part del pare. Ella era pagesa amb vuit fills i recordo que un dia va sentir dir ‘A les dones, no ens agrada gens que ens donin consells’.
La mare m’havia dit que era molt morruda. Crec que tenia més estima que la meva germana, perquè ella anava molt a l’altra padrina i li deia ‘la muntanyesa’ (perquè era d’Esterri d’Àneu) i tota una senyora. Jo, sempre m’ha agradat el camp, el temps de batre i fer pa a un forn que tenien i anar al mercat a vendre les verdures» (Júlia Aixut Torres), «Doncs, em sap greu: no puc dir-te’n res» (M Pilar Fillat Bafalluy), «No en tinc constància de res. Tothom és com és! A casa, no en parlàvem. Només si eren bones persones o no» (Maria Dolors Sala Torras).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
