Poco a poco vamos viendo cómo la denominada nueva normalidad se va extendiendo en todos los ámbitos de nuestra vida diaria y de nuestras acciones cotidianas. Mientras vigilamos que esta #nuevanormalidad no erosione aún más nuestras frágiles democracias [1] y nos aboque a un control poblacional y a un orwelliano…
-
-
Durante todas las semanas del confinamiento, y también ahora con las diferentes fases de la desescalada, muchos hemos sido los que hemos podido teletrabajar. Y afirmo rotundamente que hemos sido unos privilegiados por poder hacerlo, porque ha habido mucha, muchísima gente que no lo ha podido hacer, que ello ha…
-
Durant totes les setmanes del confinament, i també ara amb les diferents fases de la desescalada, molts hem estat els qui hem pogut teletreballar. I afirmo rotundament que hem estat uns privilegiats per poder-ho fer, perquè hi ha hagut molta, moltíssima gent que no ho ha pogut fer, que això…
-
No hi ha cap virtut excepcional en aixecar-se ben d’hora. Tan sols el privilegi exclusiu de gaudir de l’etern silenci de la quietud de les matinades, de ser l’únic espectador d’un cel nítid, pur, immens i ple a vessar d’estels que quasi puc tocar amb les mans, de poder veure…
-
Aixeca el cap, de matinada, i sedueix-te d’una intensa fosca plena de milers d’il·lusions lluents a punts de ser viscudes. Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
-
Només em calia capbussar-me en el teu cos, per espantar tots els meus fantasmes, i viure en serena plenitud. Només em calia olorar-te profundament, èxtasi intens, per sojornar amb tu una nit més. Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
-
— Mama!!! avui anirem a la biblioteca??? Avui fan l’hora del conte!! La Júlia digué aquestes paraules en només obrir els ulls. La maré assentí mecànicament, com cada matí (com cada matí, com sempre, feien tard a l’escola). — És clar que si! – digué la seua mare – Ja…
-
No recordo massa bé quan fou el primer cop que vaig trepitjar una biblioteca. Escruto la meva ment i tiro uns quants anys enrera, en un pais mental boirós, quan encara era un xiquet feliç en un petit poblet costaner i mariner. Segurament fou a l’escola del poble, a la…
-
Dolça nineta d’ulls marrons i de cor ataronjat, amb tu he descobert altra vegada que podia tornar a estimar i que em podien arribar a estimar; Amb tu, s’atura el temps, junts, una illa de serenor i amor eterns enmig del no res. Ja res més importa, més que estimar-nos…
-
Ahir vaig acabar de veure “La carretera”. Dura. Tot i que hi ha alguns tòpics de la ciència ficció respecte els móns apocalíptics i com ens transformem els éssers humans davant situacions límit, és totalment recomanable. Hi destacaria el simbolisme del xiquet. Crec que és el fil conductor i argumental…
-
Cerré la puerta con violencia, de un golpe brusco, seco, que hizo temblar toda la casa de mi madre. ¿De mi madre? No… No. Esa mujer con la que havia vivido mis primeros 18 años, de repente se convertía en una extraña, en alguien que no conocía y que en…
-
Una mà estilitzada gira el pom i la porta grinyola harmoniosament en la foscor casolana; l’altra mà prem l’interruptor i un esclat d’electricitat canalitzada penetra i il·lumina cada racó de l’habitació. Una lleu i compacta sonoritat l’aïlla momentàniament de l’atrafegament perpetu que tortura incessantment tots els seus actes. Clavant la…
-
Aquest silenci immens, profund, etern i fosc, que enforteix les meves arrels amb la meva terra. Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
-
Els meus estius amb tu estan plens de tardes belles i reposades, amb una flaira a garrofer i arròs florit que ho impregna tot. Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
-
Tenir la certesa absoluta que res del que faci tindrà mai valor. O que aquesta certesa acabi esdevenint l’equivocació més clamorosa i dolorosa de totes. Que també podria de ser. De fet, les certeses mai se m’han donat especialment bé… Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms…