Torna a ser dilluns i des d’Escriptura natural hem rebut un nou repte d’escriptura aquest matí. Avui ens demanen que escrivim sobre el tema següent: “Arrels -d’on em neix l’escriptura”. I ha emergit un personatge guanyador d’un gran premi literari en l’àmbit català, fent un discurs d’agraïment prou curiós. Ja…
Avui publico el 3r repte de literatura d’Escriptura natural. És un microrelat? És poesia? O és funambulisme? Les directrius eren les següents: Jo vaig ser funambulista fa molts anys. Però no m’agradava gens aquest nom. Sona massa tècnic i era quelcom més poètic. I dic “quelcom” perquè tampoc no sé…
REPTE 2 d’Escriptura natural – 9/9/25 EL SILENCI – COM ENS TRANSFORMA TOT ALLÒ QUE NO DIEM –Qui ha sigut? Els 32 llavis adolescents que té al davant es mantenen estranyament segellats. La professora Nour els manté la mirada. El temps es dilata i cada gest sembla etern dins de…
REPTE 1 d’Escriptura natural – 8/9/25 La Laura Gonzalvo i el Roger Coch han preparat un repte d’inici de curs amb el seu projecte Escriptura natural. Cada matí envien una proposta per escriure durant el dia i encoratgen a publicar-la. Una idea molt divertida… i difícil, perquè proposen fer els…
Et ballo aquest vals etern de l’esteroide de paper dinàmic que em vares fer, quin desencís!, d’un final oníric no precís. Un viatge accelerat que òrbita resistent d’un Sol sense pietat. Un astronauta alpinista sura per l’espai buit còsmic sense retorn, amb cap de vidre i endollat pel melic. Estimi’m…
Sols dir-te maig assenyalat; salivo la branca de fonoll, dels vorals de la carretera fins a arribar pel corrent al rierol. Abraçats sense dir-nos ni mu, per no molestar aquest soroll tan superb del món, i a resguard en som fidels exemptes de tot. D’aquell dia, en premso la flor del…
Paradís d'ànima lunar,dunes sinuoses,xiuxiueig vora la mar. Au marina costanera, famèlica pel bec, de morralla de peix. Capitana a bord, de terra partida, volcànica fins a port. Veles esteses al vent,tintades d'antany, de púrpura imperial. Navegues dins del meu cor, a la nostra barraca, cuina de navalla en mà.Les graelles escalfades,regades amb…
Capvespre a l’espigó somio a galop, cavalls assilvestrats crins de cues còsmiques s’allarguen fins a l’horitzó. Lluna de núvia dins l’altar del carruatge, vel de cascada estès al cel brodat amb fil d’estrelles llàgrimes de Perseids. Ram de taronger florit, et desprenc d’aquesta nit fosca, com un estel fugaç caigut…
D’un ventall amb plomatge m´arriba un bri d’aire, ulls humits que s’ofeguen no puc deixar-la escapar dins del meu pensament. -Mimi…, et sospiro-. Llepo el gelat de coco i mango mentre em regalima entremig dels dits, on contemplo l’escena, del cadàver d’un colom i un gavià satisfet. Vestit de vellut…
Brisa de mar a proa, nusos i escuma d’Egeu, roent com el sol de l’oceà. Deixo enrere el portuari d’asfalt. Cos d’Olimp emborratxat d’ambrosia Oh, Posidó! La teva llengua i la meva, el teu regal d’ofrena nuades com les xarxes de pesca. Balanceig sense deriva, per amarrar en…
Del passatge sense sortida el meu monyo desfet, rubor de pecat d’ulls mal pintats, amb llavis d’alba. El traç de Claude Monet emboirat de llum impressionista. Mitja amb carrera i tanga de setí, alliberades –a l’anomenada Galeria–. Nit de fraternitat canalla, sola dins l’avió de…
Deixo que soni K. I remember when I first noticed that you liked me back… Cop de porta blindada dues voltes de clau i disset graons La porta ben oberta el cartell: tanqueu la porta si us plau inexistent a ulls de tots.Soc al carrer, pas de semàfor amb llum…
Mare, divorciada, amb un nen d’onze anys. Vivint en un poble de no més de 2000 habitants a l’hivern. Treballadora i treballant des dels 15. Supervivent. Avui fent la que probablement serà l’única cervesa que em faré en setmanes… discutíem amb dues amigues, de la crueltat de cobrar i no…
Fa dies que les paraules flueixen. Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia. El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de…
Respiro, i profundament omplo els meus pulmons d’un aire contaminat. És ple de gelosia, d’enveja, de sorolls que envolten el tot i el no-res. Estic sola a soles. Em sento sola. Camino sense sentit, intentant buscar les respostes als enigmes que em persegueixen. Per què? És la pregunta que més…