Un 20 de setembre de 2007 vaig publicar la meva primera piulada a un llavors encara incipient #Twitter, que tot just havia nascut un any i mig abans, exactament un 21 de març de 2006. Han passat més de 15 anys des d’aquella primera piulada, i tots plegats som —espero—…

Massa sovint penso que en la postmodernitat líquida —i a voltes també un xic desorientada— que ens ha tocat viure sovint parlem i parlem i parlem… per a tot sovint acabar per no dir absolutament res. El silenci s’ha convertit en una de les nostres temors més pregones, a la…

Ara que Twitter torna a ser notícia i ja hi ha previsions sobre en què es podria acabar convertint aquesta xarxa social, voldria recordar altra volta un aspecte que considero que és fonamental en el món actual i en com ens relacionem amb ell i l’entenem —o com a mínim…

Ja fa un mes i mig de la posada en funcionament dels abonaments gratuïts per a Rodalies i Regionals, i penso que és un bon moment per a fer-ne un primer balanç. Bé, un primer balanç completament empíric i sense dades ni xifres exactes d’ús, que per a fer aquestes…

Ahir els companys de la Diàspora Ebrenca i de Trens Dignes van anar d’excursió al Parlament de Catalunya a reclamar la tornada de l’Avant I l’Efímer. El hàmster ferroviari ebrenc, que torna a rodar, no fos cas que el territori no patís la febrada de l’Alta Velocitat elitista, que ho inunda tot i que si no…

Malgrat les hòsties que s’ha emportat en la vida, aquest cronista sud(orífic) encara creu —potser d’una forma una mica pueril i ingènua— en la bondat de la raça humana, i especialment creu i s’ha convençut que aquest estiu (ara si, aquest si, va de debò) a la fi hem vist…

Aquest aprenent de cronista ja fa cinc dies que viu en un diumenge permanent, i entre les moltes bones voluntats que voldria fer durant aquests dies és, precisament, intentar escriure. Sempre, és clar, amb el permís explícit de la tropa de casa i de que no em segrestin durant hores…

L’estat de capolament extrem en què es troben les infraestructures ferroviàries a la nostra petita república idíl·licament pastoral és un exemple més, gravíssim i feridor, de com de trinxat es troba el país. Uns camins de ferro que haurien de servir per a cohesionar i relligar i recosir i redistribuir…

Durant any i anys, al populatxo pseudoenriquit de classe mitja(alta?) se’ns ha estat martiritzant fins el paroxisme que si et volies moure amb total llibertat i gaudir d’una mobilitat indiscriminada i sense fre calia que et compressis un cotxe. L’aposta descarada dels últims seixanta anys que s’ha perpetrat en aquest…

Malgrat que a la immensa majoria dels ebrencs no els agradi acceptar-ho, Tortosa continua quintaessenciant els tòpics típics però també els valors més genuïns i indissolubles d’aquesta terra dita de cruïlla, però que en realitat és més aviat com un artefacte a mig camí entre un bolet abandonat enmig del…

En aquest petit país de fireta i campanar, anar i tornar entre Tortosa i Barcelona amb la ínclita línia R16 que ens ha tocat patir costa 27€ per barba… És clar que si ho comparem amb el cost que avui dia té anar i tornar amb cotxe seria misèria: anar…

L’altre dia de baixada cap a casa amb el trenet turístic en què es converteix la R16 els mesos d’estiu (per les quantitats ingents de turistes que t’hi trobes, però també per la velocitat a què circulen les combois, tot fent una agradable ruta turística per la costa del sud…