Matriarcalisme català

La bonesa és bona per a la societat

 

Bon dia,

Tot seguit, vos exposem un escrit d’anit.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

 

****

 

«Avant les atxes», Kike.

«Molta força, Lluís. Avant», Daniel Gros.

«Endavant les atxes», Júlia Aixut Torres (nascuda en 1933).

«Endavant ses atxes!», Rosó Garcia Clotet.

«Avant sempre», Reme Canet.

****

Hui, entre d’altres coses, he rebut un missatge de Ramona Ibarra, una dona d’una família senzilla, molt compacta i amb dones bonhomioses, voluntarioses i arriscades.

Personalment, afegirem que em sent més còmode parlant (o escrivint) amb bondadosos.

No direm que siguen d’una altra galàxia, però sí que, per exemple, tenen més facilitat per a posar-se en la pell de l’altre i, com ara, per a no queixar-se de manera partidista de la violència de gènere, de la manca de dignitat política (quasi sempre associada a temes econòmics, però no, posem per cas, de respecte de les llengües vernacles no oficials en la constitució d’un Estat, com si els humans ens comunicàssem, qui sap, si per senyals de fum…). O, pitjor encara: en resoldre els seus problemes immediats que tant exhibeixen en manifestacions, en concentracions, etc., passen al club dels qui diuen que acampe qui puga.

Doncs bé: hui has capit frases, comentaris i, àdhuc, escrits extensos en què es plasmava un ambient que t’entra en l’ànima, ben allunyats d’aquelles xifres de què un capellà de l’Horta de València ens parlà en plena primavera del 2016. Poc o molt, ens amollà:

«—És increïble: de les eleccions de desembre passat ençà, el grup de més morts en la vila és el de gent entre quaranta-cinc i cinquanta-tres anys. No el de majors».

Ben mirat, u dels dies que aní a un hospital de la ciutat de València en aquella primavera, demaní a un metge del cor:

«— Ha augmentat el nombre de persones amb problemes de cor des que se celebraren les eleccions de desembre?».

Heus ací la seua resposta:

«— Sí» (sic).

Una de les millors explicacions és que els polítics de les corts espanyoles i, per exemple, molts de les Corts valencianes, actuaven com si fossen adolescents i cada u a la seua, com quan una parella prepara una separació o un divorci… Però açò no ho diran molts jornalistes, ni molts articulistes.,… que prefereixen vendre la seua ànima al dimoni.

Per consegüent, una vida amb bondat i amb el cor net d’un xiquet fan una gran favor a moltíssima gent i, així, a la societat. És més: una muntonada de les rondalles mallorquines compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) ho reflecteixen. Són un exemple més del lligam entre la mare i els fills, molt comú en els Pobles matriarcals.

I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nasquí en Aldaia (l'Horta de València) en 1971, acabí Magisteri (especialitat Humanes) en 1994 i, des que era xiquet, he estat molt interessat per la llengua catalana (àdhuc, pel seu ús genuí), per la cultura tradicional i pel folklore vernacles en terres catalanoparlants com també per la literatura, per l'art i per la maternitat matriarcalistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *