Tot seguit, exposem un escrit d’anit en el blog «La cultura valenciana és matriarcal».
****
Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
«Endavant, sempre!» i «Moltes gràcies», Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu, maternal i de bona avinença.
Igualment, has rebut un missatge de Sisco Beltran Uno:
«— Ets una de les persones més investigadores que he vist mai✌️».
Llavors, li hem respost:
«— Gràcies, Sisco, per les teues paraules».
A més, he redactat a Bartomeu Mestre, investigador en diferents camps de la història de Felanitx, de les dones en terres catalanoparlants i de temes lligats al matriarcalisme català:
«— Bon dia, Bartomeu,
La qüestió de l’enllaçament que t’he enviat abans ve perquè, uns dies arrere, una historiadora valenciana que ha escrit un article sobre les dones en el Regne de València en temps de Jaume I, em digué que tenia amistat amb un historiador valencià a qui havien publicat un article feia poc.
En llegir-lo, captí que l’autor ‘es posava en la pell dels musulmans d’aleshores’ i del silenci oficial en nexe amb la seua presència en la història valenciana.
Cap a 1996, llisquí un treball d’un anglosaxó sobre la vida dels musulmans del Regne de València en temps de Ferran II (*).
Aquest segon historiador comentava que, en el regne, el rei feia de jutge si hi havia algun tema entre membres de diferents comunitats culturals. Però, si no, cada una tenia les seues institucions i el monarca no ficava fava.
Avant les atxes i amb els teus projectes de recerca».
Ben mirat, un poc després, cerques sobre temes que tractava l’historiador valencià (de qui no diré el nom) i capeixes un detall comú en altres valencians que han estudiat sobre el passat: la tendència a centrar-se en les guerres, en la violència.
Això m’evoca quan un mestre de «Didàctica de la Història» (en el curs 1993/1994) ens comentava que aquesta línia (la positivista) fa precisament això junt amb una mena de lloança als personatges que, en l’àmbit escolar, se solen qualificar com famosos, mentres que oculten les minories, els discriminats, els menyspreats, les dones, els de grups lingüístics diferents als dels dèspotes, etc.
Finalment, dir-vos que, en el 2015, una adolescent valenciana de quasi quinze anys m’amollava que així era com els ensenyaven en les classes als del seu curs…
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Nota: (*) «Els musulmans de València en l’època de Ferran i Isabel», de Mark D. Meyerson: https://www.alfonselmagnanim.net/libro/els-musulmans-de-valencia-en-l-epoca-de-ferran-i-isabel_114086. Publicat en 1994.
