No hi ha cap virtut excepcional en aixecar-se ben d’hora. Tan sols el privilegi exclusiu de gaudir de l’etern silenci de la quietud de les matinades, de ser l’únic espectador d’un cel nítid, pur, immens i ple a vessar d’estels que quasi puc tocar amb les mans, de poder veure tènues llums de vida a la fosca i contemplar el lent despertar ataronjat del sol damunt de l’horitzó mediterrani…
I tot mentre el teu país i la teva gent dormen plàcidament.
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
