Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
«Avant sempre», Reme Canet.
«Endavant les atxes», Júlia Aixut Torres.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m’ha dit uns mots sobre una dona que ella conegué:
«— Una torrentina valenta. El ‘Festival de Bandes de Música’, que això era un concurs.
I ella, a qui son pare li digué que ella no hi aniria amb el nuvi. Llavors, ella li respongué:
‘— Com que no? M’envies a les quatre de la matinada a regar… ¿I no puc anar amb el nuvi?’.
Després de casar-se, no tornà mai més per la vila».
Més avant, hem enviat aquestes paraules a unes quantes dones que ens havien reportat i ens han respost: «Valenta!!!!» (Reme Canet), «Uff» (Maria Dolors Sala Torras), «Molt bona!!
La meva germana, quatre anys més petita que jo, van obrir la primera discoteca a Gandesa i volia anar-hi amb el nuvi. Un amic va venir a casa nostra i li digué:
‘Dona: deixeu-los vindre’.
I la mare contestà ‘No i no’.
La meva germana treballa en una fàbrica de punt i deia a la mare: ‘Mare: hi vaig tots els dies. I, a festes, a casa d’una amiga!’. ‘No i no’
El meu cunyat: ‘Que no us fixeu de mi!’.
La mare: ‘Separat, sí; junts, no. Ja hi anireu quan us caseu!’.
‘Dona: només faria falta’, respongué el nuvi.
I ja no va demanar més.
(…) he pensat amb el teu comentari» (Àngels Benaiges Martí).
Ben mirat, hem enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, una dona de més de setanta anys, molt oberta i criada en un ambient respectuós i favorable a la creativitat:
«— Hi ha uns quants tòpics que es poden desmuntar, d’acord amb la informació i, més encara, si la reforcem amb comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d’arrels catalanoparlants:
1) en les zones rurals, la dona era més ben considerada que en la ciutat;
2) l’Església rural era més respectuosa amb la dona i amb la tradició matriarcalista,
3) la dona de ciutat podia tenir més tendència a abraçar la cultura tradicional castellana i, així, trets patriarcals. I el marit, a tractar-la com un drap.
L’arrelament a la terra va unit a un arrelament a la mare, a lo maternal i a més harmonia en la família i en la parella. Poemes del segle XIX també ho reflecteixen.
Cal dir que hi ha molta gent posada en política i que es defineix com d’esquerres, progressistes, antiPP, etc., que prefereixen el buenrollismo i fer com si aquestes realitats que em comenten no haguessen format part de la Història.».
Finalment, com ara, ens ha plasmat:
«— Uff. Fas un bon estudi, però la gent, a vegades, ni ho han pensat i van a la seva. Ostres: és interessant el que fas. L’antropologia aporta seny a les relacions de la comunitat.
També depèn, de les famílies, el seguiment de normes establertes (escrites o no)».
Gràcies a tots vosaltres.
I tu, de bon mat, també vas a l’era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d’un xiquet.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
