Amb el primer somriure irònic que se’m va dibuixar a la cara en llegir «El paradís», vaig recordar inconscientment les obres de Samuel Beckett. L'entrada d’un esperit en el cos del senyor Mavaddat mentre gaudia d’una vetllada amb els seus amics és tan inusual i potser terrorífica com sembla, però el més sorprenent és que tant al mateix senyor Mavaddat com als seus amics, que el porten a un lloc en plena nit per exorcitzar-li l’esperit, el que més els entristeix és saber que es veuran privats del plaer de la diversió i l'entreteniment a mesura que s’allunyen de la casa! La manca de rumb i la indiferència dels personatges de la narració, les seves vides sense sentit, les seves converses i comportaments estranys i repetitius els fan més semblants a personatges com Vladimir i Estragon o Hamm, Clov, Nagg i Nell de les obres de Beckett (de «Tot Esperant Godot» i «Final de partida» respectivament) i porten el lector a centrar-se en el buit d'aquest món i que, al final de la narració, pugui percebre l’experiència sensorial humana en l'últim moment de l'existència. Els personatges de la novel·la «El paradís» saben que estan indefensos i atrapats en el parany de la manca de sentit, però no hi veuen cap sortida perquè s’han oblidat completament del cel i el paradís. Se'ls representa com a psicològicament complexos i misteriosos i el seu llenguatge i comportament donen forma als seus caràcters. Tot això ja li indica al lector que s'enfronta a una obra psicològica en què els personatges estan profundament turmentats, tant a nivell extern com intern, són incapaços de resoldre els problemes que els envolten i, com a resultat, acaben buscant desesperadament els plaers de la vida.
Recordem aquí que el Cercle d'Esfahan és un dels moviments literaris més influents de l'Iran contemporani del qual van sorgir grans escriptors i Bahram Sadeqí va ser una de les seves figures destacades. Tot i que no té una obra extensa, els seus pocs contes i la novel·la curta «El paradís» l'han situat entre els escriptors contemporanis més destacats i entre els grans de la literatura iraniana. «El paradís» de Bahram Sadeqí es va publicar quan ell, aleshores estudiant de medicina, tenia tot just 25 anys .
Resum de la novel·la «El paradís»
«A les onze en punt de la nit de dimecres de la setmana passada, un esperit va entrar al cos del senyor Mavaddat». «El paradís» té aquest començament tan sorprenent i la inclusió d'un versicle de l'Alcorà just abans, «Anuncieu-los, doncs, un càstig dolorós», multiplica la sorpresa i manté el lector enganxat a continuar llegint la història. Bahram Sadeqí estava convençut que el principi i el final de la narració havien de ser tan impactants que sacsegessin el lector hipotètic i fessin que no es desenganxés de la trama.
La història comença amb un esperit que entra en el cos i l'ànima del senyor Mavaddat que s'estava divertint al jardí amb tres dels seus amics, un home gras, un jove secretari i un amic desconegut. Després de l'incident, van a veure el doctor Hatam per suggeriment de l'home desconegut. Aquest metge, que té el cos jove però el cap i coll envellits, aconsegueix exorcitzar fàcilment l’esperit demostrant la seva expertesa en aquesta tasca. Durant aquesta trobada el doctor Hatam els parla al jove secretari i a l'home gras de les seves famoses injeccions. Com tota la gent de la ciutat, accepten amb entusiasme que el doctor Hatam els punxi les injeccions que presumptament augmenten l’esperança de vida i el desig sexual, sense saber, però, que el doctor Hatam és el diable encarnat i que les seves injeccions són mortals. El lector, que fins ara havia cregut que Mavaddat era el personatge principal, s’adona de sobte que el doctor Hatam i un altre personatge anomenat M.L., que ha vingut a amputar-se voluntàriament parts del seu cos i fa 13 dies que viu a casa del doctor Hatam, són els personatges centrals de la història .
Estructura i estil de la novel·la «El paradís»
«El paradís» presenta dos punts de vista narratius. Per regla general la història és narrada per un narrador omniscient. Els capítols dos i tres de la novel·la estan narrats en l’estil de flux de consciència per M. L. que explica els seus records. En aquests dos capítols el lector només sent les seves paraules i és així que el coneix. Als capítols quatre a sis torna a l’omnisciència per rematar la narració.
Bahram Sadeqí és sobretot un narrador brillant i és tan creatiu en la construcció de la trama que sempre sorprèn el lector, acostumat a llegir històries normals, i el deixa en una mena de confusió que neix del seu univers narratiu. «El paradís» té una atmosfera fosca i inquietant on s’hi barregen el meravellós, l’estrany i el desconegut. Tot el que s’hi esdevé, encara que pugui semblar real, és inusual i, malgrat ser terrorífic, atreu la curiositat del lector .
«El paradís» sembla un malson, però un malson precís i detallat, per això, per fer-nos una imatge correcta, cal examinar tant els elements superficials com els elements profunds. «El paradís» és una història simbòlica i la juxtaposició de certs esdeveniments confirma la seva naturalesa metafòrica. Des de la sortida de l’esperit del cos del senyor Mavaddat, la presència surrealista de l’esperit que surt amb un nen als braços i un full amb l'informe d’un càncer del senyor Mavaddat!, les injeccions letals del doctor Hatam, la indiferència de l'home gras davant el dolor del seu amic, el silenci de l'home desconegut que els dóna l'adreça del doctor Hatam i els condueix al diable, fins a l'assassinat del fill pel seu pare (M. L.), el desmembrament gradual i voluntari del seu propi cos en revenja contra si mateix i també l'assassinat dels habitants del poble pel doctor Hatam. Aquests i altres exemples emfatitzen l'eix d'associació i l'estructura virtual del text, revelant les capes subjacents a través dels elements dominants de la capa superficial de la història.
Les injeccions del doctor Hatam són la fruita prohibida que anima a prendre a la gent, l’eina amb què el dimoni els porta a la destrucció, la gent és temptada perquè es posi les injeccions, però en comptes d’obtenir una vida plena de plaers són conduïts a la mort. Aquestes injeccions fins i tot van aconseguir encisar M.L., que conspirava per venjar-se del doctor Hatam, i fer-li creure que podia començar una nova vida .
Ressenya de la novel·la «El paradís»
«El paradís» és en realitat una història al·legòrica i mitològica, tant és així que tot acaba prenent el color i el sabor d'un mite. Jamal Mirsadeqí, al seu llibre "Literatura de ficció: contes, relats i novel·les", la considera una història al·legòrica i mítica on s'enfronten Déu i Satanàs. Bahram Sadeqí porta el lector a un món on les accions i els comportaments dels seus personatges recorden els mites, tant el filicidi com el parricidi són temes freqüents en els mites, per exemple. M. L. no té una relació gaire bona amb el seu pare durant la seva infantesa i somia matar-lo, més tard, quan ja ell mateix és pare, mata el seu fill que ha estat arrossegat pels pensaments del doctor Hatam, però no l'enterra. Aquests esdeveniments recorden la història de Rostam i Sohrab on el pare mata el fill, tot i que involuntàriament. M. L. també, com Rostam, clava una daga al cor del seu fill. Les mutilacions i els sacrificis també es poden trobar en diversos mites, i en aquesta narració M.L. esquartera el seu fill i, després d'aquest acte atroç, acaba automutilant-se com a venjança contra si mateix.
La mort, Satanàs i Déu?
El paradís és mortal. Un dels components que juga un paper central en l'estructura i la trama de les novel·les modernes és el tema de la mort. Bahram Sadeqí també ha fet de la mort el tema principal de la seva novel·la de manera que impregna tota la narració i ningú tret del dimoni no en pot escapar. Sabem que els musulmans consideren la mort com el punt de connexió amb el paradís, el lloc on va l’home després de la mort terrenal. El personatge del doctor Hatam, amb tots el seus actes diabòlics, troba sentit en la mort perquè creu que està salvant la gent del patiment de la vida quotidiana i portant-los al regne del cel. El paradís a què fa referència la novel·la seria una metàfora de la mort. A més del mateix títol de la novel·la, els noms de dos personatges de la novel·la també són Malakut (Paradís): l'exdona del doctor Hatam, assassinada per ell mateix, i el jove secretari moribund a qui van posar la injecció letal . El doctor Hatam, que juga el paper de Satanàs en aquesta novel·la, s'ha aixecat per destruir el paradís. El nom de l’altre personatge principal, M.L., també també ens evoca Malakut (Paradís).
«El paradís» put a mort de principi a fi, tant aquells que busquen el plaer per por a la mort, com els que han triat una vida senzilla per experimentar la felicitat, tots acaben sucumbint a la mort. És com si la humanitat estigués atrapada en un atzucac de sofriment i patiment terrenals del qual no hi ha cap altra sortida que la mort. Això es veu clarament en les paraules del doctor Hatam, M.L. i el seu fill. Tothom busca la vida eterna i obtenir més plaer, fins al punt que M.L. també queda fascinat per les injeccions mortals i les exigeix. Un personatge com el senyor Mavaddat, que al final és indiferent al sofriment i la mort dels altres i està content de no haver-se posat la injecció mortal, no sap que té un càncer terminal i que aviat morirà. «El paradís» és una representació d'una vida terrenal buida on la gent no té empatia i només vol sobreviure. Per això estan perduts i desesperats .
Com ja hem dit, les accions i els plans sinistres del doctor Hatam l'han situat en la posició de Satanàs. En la literatura, el diable sempre ha simbolitzat el mal absolut i l’antítesi bé. Aquest símbol, tan freqüent en els mites i obres antigues, juga un paper central en un relat modern com «El paradís». Alguns creuen que l'enfrontament entre Hatam i M. L. és l'enfrontament entre Satanàs i Déu, però aquesta hipòtesi només es deixa entreveure en els diàlegs dels personatges. Si M. L. és Déu, és un déu mutilat que ha assassinat el seu propi fill. El focus principal de la història és la foscor, i el lector sent la presència del diable, el mal, la maldat i la foscor al llarg de tota la narració. Tot això es veu en els actes vils comesos pel doctor Hatam que encarna tots aquests trets negatius, juga un paper destacat en tots els esdeveniments de la història, tots els personatges recorren a ell per resoldre els seus problemes, i és ell qui, amb els seus plans sinistres, fa que tot acabi sortint com ell vol. El doctor Hatam vol dur a terme un assassinat en massa, primer els captiva amb les seves paraules i després, amb el pretext que viuran més temps i gaudiran més de la vida, els anima a posar-se una injecció letal. La personalitat maligna de Hatam ni neix ni desapareix, és com si fos eterna, o com ell mateix diu a la història, com si sempre hagués existit. Igual que Satanàs, pren diferents aparences en diferents èpoques i llocs, com quan es disfressa de poeta i filòsof i extravia el fill de M.L. fent que es desencanti de la vida i arribi a un estat de buidor existencial.
To, llenguatge i tema
El llenguatge de Bahram Sadeqí tot i ser senzill i sense pretensions és d’una gran bellesa literària. De vegades ens trobem paraules i expressions antigues, però el lector no té cap problema per entendre-les. Hi barreja la realitat i la fantasia de manera tan hàbil que el lector, tot i ser conscient de la naturalesa il·lusòria i simbòlica dels personatges de la història sobretot el doctor Hatam i M.L., se’ls creu i els compara mentalment amb persones reals que busquen destruir els altres o intenten destruir-se a si mateixos. L'autor fa que els temes irreals i inusuals al lector li semblin reals i acabi movent-se constantment en la frontera entre realitat i ficció. L'autor s’endinsa en el misteri de la vida, de l'existència i de la mort, i ens mostra una societat estancada i buida on la gent viu vides miserables i les seves parelles, fills i fins i tot les necessitats vitals han perdut tot el significat. «El paradís» confronta el lector amb el repte de l'existència i la mort. Bahram Sadeqí aconsegueix transmetre l'horror desconegut i misteriós de la història d'una manera realista i ordinària alhora que convida el lector a reflexions filosòfiques més profundes.
Alguns crítics classifiquen la «El paradís» com una novel·la gòtica per l’aparició d'esdeveniments terrorífics i inquietants, la profecia, l'absurd, el conflicte psicològic, la representació de l’irreal com a real, la presència de personatges malvats, neuròtics i psicòtics, la inclusió de somnis i visions, les preguntes sense resposta i els assassinats i el vessament de sang. Uns altres la consideren una precursora del realisme màgic en la literatura persa pels elements relacionats amb el significat i el contingut: fantasia i il·lusió, idees i creences sorprenents i aparició d'esdeveniments inexplicables.
Traducció de l’article de l’autora publicat a:
https://taaghche.com/blog/1403/05/01/%D9%85%D8%B9%D8%B1%D9%81%DB%8C-%D9%88-%D9%86%D9%82%D8%AF-%DA%A9%D8%AA%D8%A7%D8%A8-%D9%85%D9%84%DA%A9%D9%88%D8%AA/
Visites: 122
