Per juny del 2023, quan guanyà el PP en el País Valencià, el cap de ERPV (Josep Lluís Albinyana, president del Consell preautonòmic del País Valencià) posà una foto en què unes jovenetes eren davant de Carlos Mazón i agenollades cap al fotògraf.
Ell volgué carregar el mort al president valencià. I jo li diguí que elles eren prou majoretes com per a no acceptar una cosa (si no l’aprovaven). I li vaig afegir un fet: Noam Chomsky, en un llibre, posa que, una vegada, en els Estats Units, hi hagué un xiquet de dotze anys que refusà fer el «Jurament de la bandera» perquè ell deia que part de la lletra del jurament no es corresponia a la realitat.
A continuació, part de la premsa dels Estats Units alçà polseguera.
És més: a Josep Lluís Albinyana, no li féu gràcia la meua resposta.
Ben mirat, d’uns anys ençà, encara no he rebut cap comentari de…
Ramon Cotarelo,
Sílvia Orriols,
Mónica Oltra,
Joan Ribó,
Joan Baldoví,
Pilar Rahola,
i escriptores valencianes que escriuen en VilaWeb, com ara, Núria Cadenes i Gemma Pasqual i Escrivà, que diuen que són antipatriarcals i més,…
en relació amb:
1) una actuació falsa de tocaments i de violació de la intimitat per part d’una xiqueta de sis anys i dos mesos,
2) la dona en els comtats catalans mil anys arrere (segle XI),
3) les humanitats en l’ensenyament.
i 4) reconéixer que hi ha proves evidents que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista.
Bé a tots els quatre punts, bé a u (o a més).
Per a tots ells, quasi segur, la dona catalana en l’Edat Mitjana mil anys arrere és tema tabú: molt de patriarcal, molt de patriarcal, però, quan els justifiques la realitat en el passat, més callats que un mort.
I jo no he votat qui no és de bon cor.
Finalment, agraesc els comentaris i missatges de participants en la recerca sobre el matriarcalisme català: https://aviamarefilla.blogspot.com/2026/07/escrits-sobre-el-matriarcalisme-catala.html?m=0.
