Escrit de hui a Mónica Ros, jornalista del diari «Levante-EMV», en relació amb una notícia de hui redactada per ella (https://x.com/i/status/2072223927737188513)
<<Bon dia, Mónica,
Paraules de Rosetta Forner en el llibre «Déjate de cuentos»: «Menos excusas de perdedor y más estrategias de ganador».
Quan tenia cap a tretze anys, comprí un «Monopoly»: acabava pagant hipoteca.
Lliçons de vida: lo meu no era lo econòmic.
Gener de 1993. En juny de 1992, havia començat a treballar en un CEO (Centre especial d’ocupació). Un familiar dels anys quaranta em digué «Tu vés guardant perquè, com lo que guanyes no és res de l’altre món, si algun dia et fa falta, ahí ho tindràs».
Treballí en aquesta empresa fins a molt entrat el 2004.
Evoquí el joc del «Monopoly» i vaig seguir el consell.
No vaig vestir mai com si fos un rei, ni el més ric de la vila, ni una mena de multimilionari. No em comprí roba de marca, encara que em diguessen que vestir auster era cosa de gitanos.
Cap a març del 2013, una dona em demanà si jo podria fer classes de repàs de franc a un fill seu…. en sa casa. Vós direu. Aquesta dona vestia una camiseta «Stop desahucios».
Jo havia acabat Magisteri (especialitat Humanes) en 1994. Aquesta especialitat fou eliminada en temps del PSOE en els anys noranta del segle passat. Li diguí que no.
He fet classes de franc de «Valencià» a adults.
Una vegada, una dona que passava per Càritas, em digué:
«— Es que, claro, tú, como no tienes hijos!…». Quina llei obliga a tenir fills? Gràcies.
Li agradava la fama i els famosos.
En el 2013, potser per iniciativa de Càritas Alaquàs (on visc del 2009 ençà), es féu una proposta: un acord entre les entitats locals enregistrades com a socials i l’Ajuntament perquè entre dos-cents cinquanta i quatre-cents xiquets poguessen nodrir-se bé tres vegades al dia. L’única que hi havia en Alaquàs era Càritas. En sorgí la iniciativa «Alaquàs Solidària».
Un capellà me’n parlà i comencí a donar cada mes l’1% de la pensió d’un mes i un cartó de llet.
Encara ho faig. Resultats immediats: deixí de prendre Dormodor (feia més de quatre anys que no feia efecte) i ho captí un mes després. Ja no en prenia, dormia bé i estava creatiu.
El buenrollismo i la mentira no van units als Pobles matriarcalistes, com és el cas del vernacle valencià. El tema social no és alié al de la cosmovisió matriarcalista de la cultura vernacla en terres valencianes.
En el 2014, comprí un estatge en Alaquàs, en què encara visc.
En el 2000, ens congelaren l’antiguitat en l’empresa.
Feia possible que jo cobràs un 12%-14% més del SMI.
¿Heu fet vós l’assaig de viure un mes amb només el SMI en una casa? La diòcesi de Sogorb-Castelló ho féu cap a 1998 i aparegué en un butlletí de l’HOAC.
Finalment, estic molt agraït als meus pares, a aquest capellà i als qui m’han fet valença.
Atentament,
Lluís Barberà i Guillem
Nascut en Aldaia (l’Horta de València) en 1971.>>.
