Fa uns dies parlava amb un amic sobre mobilitat i transports, i sobre l’estructura d’estat que són els retards que patim al transport públic, sigui quin sigui… I, xerrant xerrant, a mitja conversa em va plantificar una metàfora ben visual sobre l’estat en què es troben els lavabos de l’estació de la #Renfe: Xeic, semblen els lavabos de Trainspotting!!! Doncs em trec el barret per la metàfora tant encertada, i dissortadament tan real. Per si no recorden l’escena, els l’adjunto aquí…
Si alguna vegada han intentat anar al lavabo de l’estació de la Renfe a Tortosa, sabran que poc li falta. I per desgràcia, fa anys –i dècades– de l’estat de deixadesa absoluta. Vaig aterrar a les Terres un ja llunyà 2006, i ja llavors l’estat dels lavabos de l’estació era lamentable. Han passat 18 anys, i tot segueix igual. Perquè saben, la dignitat en els transports públics és també això, és també que els equipaments des d’on agafem els transports (tren o autobús) també estiguin sempre en condicions òptimes de conservació, manteniment, i també d’higiene. I és del tot indigne que ADIF, com a responsable de l’infraestructura i de l’equipament, no s’hagi dignat mai a resoldre aquesta situació. Com també és del tot indigne que l’Ajuntament, el Consell Comarcal, la Diputació o la Generalitat o l’administració que sigui o que li importi i es preocupi una mica de tot plegat, no s’hagi queixat de forma reiterada i permanent, fins que s’hagués resolt. Segurament, i els fets m’ho demostren, hi ha una manca més que evident de lideratge polític, moral i ètic, i que més aviat importem poc o gens. I el lavabo de l’estació de Tortosa –i els de l’estació d’autobusos tampoc és que estiguin massa millor– en són també una metàfora… una més.
Però bé, deixem de lamentar-nos i siguem proactius. Deixem la queixa per la queixa i oferim solucions i alternatives. Ja que és més que evident que ningú vol arreglar aquesta situació, proposo a ADIF i a l’Ajuntament que ofereixin els lavabos de les estacions de tren i d’autobús com a localitzacions de cinema. I per a localitzacions, evidentment, on hagin d’aparèixer lavabos bruts com una mala cosa, inundats i amb les parets brutes de… bé, ja saben. Una mica com l’escena de Trainspotting. En l’estat en què es troben serien escenaris ideals i molt buscats, i segur que algun caleró encara fotrien, i ja de passada la ciutat tindria una mica de volada. I a més podrien reinvertir els beneficis en millorar la infraestructura i les vies i la catenària. O no.
