Estem fets de felicitats menudes, de joiosos moments menuts que ens reconcilien amb nosaltres mateixos i amb els qui han tingut el detall d’estimar-nos ni que sigui només una mica. Deixar-se estimar és també una d’aquelles felicitats menudes que tot sovint obviem del nostre diccionari vital. Com també és una felicitat menuda que la dona et digui que ta filla menuda es passa tot el dia demanant per mi… Papa, papa, paaapaaa… Les xiquetes estimen sense condicions ni condicionants; només cal que els retornem i els donem cabassos d’amor i infinites besades i abraçades i que els prestem l’atenció que volen i necessiten. I si comento això és perquè massa vegades, i jo el primer, obviem i no fem lloc a aquesta felicitat menuda en les nostres agendes. I la felicitat és allò últim que caldria perdre, no creieu?
Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”
