A casa no tenim animals, genèticament parlant 🤔😏
No he començat bé. Oblideu-vos-en del que he dit. Torno a començar 🤦
A casa no tenim animals. [punt]
M’agraden els animals, a casa trobo que fan pudors, com nosaltres, i a casa no estaríem prou per a ells, amb la feina i ara que els menuts tampoc ja no ho són gaire i no ens lliguen massa.
Tampoc som massa compatibles amb les bèsties, per un all o una ceba que ara no ve a tomb. Ens encaixaria més un gos de pagès d’aquests que corren per l’era, em penso.
Però m’agraden.
Vam fer una broma a casa i trobo que és un pèl ofensiva, però, fet i fumut, els ofesos ens han ofés i sotmès molt més a nosaltres, que no pas nosaltres a ells, de bon tros.
Faig anar una aspiradora d’aquelles sense cable per casa. Molt pràctica, però et calen tres hores anar passejant per fer-ho tot, i la bateria arriba justeta, o directament no arriba.
Total que calia estalviar temps sense viure en una cort de porcs.
Fa anys vam tenir un parell de roomba’s, aquests aspiradors que van on volen i, mentre funcionen, t’estalvies feina recurrent poc enriquidora. També et fan un forat a la cartera que et fa mal cada vegada que els veus.
Total que, massa car i la pols ja ens arribava a sota el nas.
<Fi del primer capítol, continuarà>
