Fa dies que les paraules flueixen.
Dins meu no sap si és el més adequat; tu tens molt clar el que sents i el que vols, jo, continuo aquí, sentint com el primer dia.
El dolor és més suau, perquè les paraules creen una felicitat embolcallada, com un paper de regal que amaga el secret que hi ha dins; la diferència està, en el fet que jo no obriré el regal, el deixaré embolicat, així la por, i la tristor de perdre’t es quedaran allà dins.
*10
