Anècdota com a estudiant de Magisteri, any 1992.
La mestra de València que portava les pràctiques del segon any, Josefina Zabala Erdozain (una bona mestra), em digué que havia de cercar informació sobre quan es creà l’escola en què jo faria les pràctiques.
En l’ajuntament de la vila on visc, hi havia documentació. Em feren díhuit fotocòpies, les que considerí adients per a la matèria.
En passar al pagament, calgué fer cua i hi havia gent que pagaria una quantitat molt més alta que la meua. La meua n’era 180pts.
Quan el treballador de la Casa de la Vila em demanà si jo tenia el preu exacte, li amollí:
«— No, no el tinc. Tinc 200pts en monedes de 100pts, però no tinc solt per a poder-te pagar lo que em demanes».
Calgué obrir la caixa forta de la paeria.
