Escrit d’anit, 10 d’octubre del 2026.
****
Paraules de hui:
«Avant les atxes», Kike.
«Moltes gràcies!!!!», Ricard Jové Hortoneda.
****
Hui, entre d’altres coses, he parlat amb ma mare, qui és de viatge, molt lluny, però amb la sensació d’estar amb ella i molt a prop.
Igualment, hem enviat un missatge amb una qüestió a Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb qui hem tingut un diàleg agradable (amb aquests mots i més):
<<— Una psicòloga i sexòloga, en el 2007, em digué «Lluís: ‘Sexe i drogues’, no. ‘Sexe i vida’: les drogues maten».
Li agradava molt ser mare i la seua faena».
— Hi estic d’acord, Lluís. La vida no és sexe, però el sexe és vida!!!!>>.
Afegirem que adés has capit i has sentit, com també aquest matí, la importància que la faena que fas (o bé la professió) et resulte plaentera.
En eixe seny, puc dir que, en nexe amb la recerca, com més va, més la hi sents, perquè et centres més en aquells punts que més t’agraden, que més has fruït des que eres un xiquet i, si no, de quan tenies menys de deu anys ençà: cançons, rondalles, la maternitat, l’educació (especialment, als nins de menys de deu anys), la poesia popular en llengua catalana, aprendre dels majors i, àdhuc, dels provectes, el paper de la dona en la transmissió de la cultura tradicional, etc..
És com una continuïtat entre generacions (hi incloem entre tu i familiars acostats) i amb persones de diferents edats (i també amb gent, poc o molt, de la teua edat).
Altrament, acollim i ens inclinem 1) per lo maternal (la marona), 2) per la creativitat i pel bon cor (ambdós, del nen), 3) per tractar-los bé, 4) pel somriure sincer i suau que ens enllaça amb la fruïció i 5) per eixa dolcesa que, com els dolços que compràrem ahir, ens resulta una miqueta afrodisíaca i la delectes… com el nen creatiu que encara conserves cada dia.
De pas, és ben adobada una vida fèrtil i amb gaubança com quan veig mamar un al·lot. ¡Quantes vegades en ma vida una mare m’ha fet valença, ha cregut en mi i hi ha hagut un eixart fructuós entre tots dos! A totes elles, el meu sincer agraïment.
I demà, més, com l’àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
