Bon dia,
Ahir, de bon matí, després de lo que havia capit la vespra, en relació amb l’Ajuntament de Ripoll i amb el parlament que havia fet Ramon Cotarelo en el monestir de la ciutat, cerquí com anaven les coses.
I viu que la paeria havia tret un escrit en què Sílvia Orriols deia que ella tenia punts en comú amb el politòleg i que considerava que la glossa no s’ajustava tant a la Diada (https://x.com/orriolsderipoll/status/2098678794248769769): «La glossa que l’Ajuntament de Ripoll va encarregar a en @ramoncotarelo era institucional i sobre la diada. I és cert, que no es va cenyir a l’encàrrec. Subscric bona part de la seva intervenció, però no era el context ni el lloc adequat. Les seves paraules eren més apropiades per una conferència o debat que no per una glossa institucional de la diada» (sic) i continua, tant en el seu compte en Twitter com en el de Facebook.
Afegiré que sempre vaig partir que tota persona és innocent mentres que no es demostre lo contrari. I, anit, 12 de setembre del 2026, un seguidor de Ramon Cotarelo (i, més avant, ell) reportava sobre un vídeo de més de mitja hora (el qual he escoltat de dalt a baix) en què parla l’estudiós (nascut en 1943 i resident en Catalunya, poc o molt, del 2016 ençà): https://x.com/SaltCuantic/status/2098852428422529223, https://photos.app.goo.gl/xtY4JzYrHCk9DiJW7.
A més, hi ha unes línies del llibre «500 històries i llegendes de les terres de Lleida», de Joan Bellmunt i Figueras, publicat en el 2004 i que hem aprofitat per a la recerca sobre el matriarcalisme i que van com l’anell al dit per a una Diada de Catalunya… i per al dia rere dia.
Així, en la dedicatòria, diu el folklorista: «A les meves filles Marta i Marina, perquè estimin les nostres tradicions i llegendes, i perquè valorin que aquest llibre no és un simple llegat del pare sinó que hi ha les històries i les arrels de moltes generacions que ens les han transmès oralment durant segles fins a arribar a l’actualitat que s’han recollit en aquest volum.
Amb tota l’estima del vostre pare».
Com a mostra, uns fragments de l’obra: «A poc a poc, les nostres terres tornaven a recuperar la sobirania d’aquells a qui pertanyien, els catalans.
(…) fer fora els sarraïns que quedaven a la nostra terra»; «Els comtes d’Erill eren allí, fidels (…) a la seva terra. Ells van contribuir en gran manera a tota la tasca»; «Es diu que la Verge de Pinós tingué a veure amb el recobrament de la llibertat per part del senyor d’aquestes terres»; «no torneu mai més per aquesta terra ni en aquest castell, que no volem saber res de vosaltres que voleu trencar les llibertats del nostre poble. Fora, fora!
(..) com la salvadora del castell de la baronia de Sant Oïsme».
Finalment, hem vist que una batlessa s’ha disculpat i, així, que ha reconegut la seua humanitat, detall que li han destacat alguns i, altrament, que hi ha lideratge per part d’ambdós, encara que amb estils diferents: una batlessa que dóna la cara i un politòleg que incita a publicar algun vídeo en què aparega tota la glossa que ell feú. Ah! I no he trobat motius per a rebutjar ningú dels dos: 1) ni, a ella, per la seua manera de fer política en aquest tema; ni 2), a ell, per la seua sinceritat i per la seua actitud davant els intents de manipulació per part de partits, de diaris, del jornalisme, de polítics, de particulars…
Com a nota, vos adduiré que, quan era xiquet, el bon cor ja m’unia a mon pare i a ma mare, que ho vivia en ma casa…, que ho he continuat fins ara i que, no cal dir que forma part de la meua vida com una cosa, per dir-ho així, sagrada, que reps amb simpatia.
****
Paraules de Ricard Jové Hortoneda (1929), hui, 13 de setembre del 2026:
«Bon dia, Lluís. No estic gaire al cas, si t’he de dir la veritat. Sovint, em fascinen les opinions de Cotarelo i les subscriuria, però, darrerament, em costa concentrar-me. Sobre la Sílvia Orriols, en molts aspectes, estic molt a prop, però les opinions, el criteri i les actituds, no han de ser murs inexpugnables que puguin barrar els debats per a compartir objectius. Si ho va dir, jo estic d’acord en el fet que la Diada no té relació amb l’Islam. Una altra cosa és la conquesta del nostre País per mitjans pacífics i a base del gota a gota, com ens passa ara, i fa l’efecte que no ens n’adonem. Una forta abraçada, Lluís!!!!».
