«Cara a la galeria, manaria l’home; però, en la majoria de llars, no. I ara això passa més”.
Abans de continuar amb el seu escrit, inclourem la publicació que ens remeté el 13 de novembre del 2020, en la part musical:
«Si vols que la dona et vullga,
no tingues que dir-li res:
deixa-li fer lo que vullga,
dóna-li tots els diners.
Si et cases amb una lletja,
compra’t una casa gran,
perquè, si és xicoteta,
la tindràs sempre davant».
En acabant, Francesc Espert Arnandis posava: “I qui no vullga veure-ho, és cego o té el trellat justet per a passar el dia. Fem ideologia fins del cant tradicional.
Així ens va…”.
Tot seguit, ens en reportava amb una altra:
“La xica que es fa rogeta,
a les festes d’Oriol,
ja té la gabieta feta
i li falta el verderol[1]”.
Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.
Nota: [1] El verderol, que és un ocell, ací és una metàfora del penis. Quant a aquesta cançó, com que, entre d’altres coses, li preguntí on estava Oriol, em respongué “Doncs, Oriol, no ho sé. Tin en compte que són cançons que m’han ensenyat persones majors, i d’oïda. És el cantar del poble i, a vegades, del tu a tu perd alguna cosa”.
