LA FESTA DE SANT JOAN, UNA FESTA PATRIARCAL
Bon dia,
Qualsevol persona que llija el llibre «El matriarcalismo vasco», podrà veure que la festa de Sant Joan és pròpia de la cultura patriarcal (pp. 76-77): foc i cap amunt.
Així, indica que, «Junt amb aquesta revisió (i unida a ella), cal superar, així mateix, la vella concepció de l’inici de la cultura -simbolitzada en la invenció del foc- per part del baró. Totes les mitologies primitives i prepatriarcals (com també la basca) ens presenten el foc associat a la dona, tot i que, només posteriorment, el baró se n’haja apropiat simbòlicament i realment (tecnologia). Davant la mitologia patriarcal indoeuropea, la qual, com ben bé sabem, presenta una mena de celebració del foc, el solstici d’estiu (Sant Joan i les fogueres) i el cel-dia-claredat divinitzats, hem de convenir que es tracta d’un procés no originari (sinó molt posterior) de la patriarcalització i de la racionalització dels símbols foc-sol-diürnitat. En les primitives mitologies matriarcals, el dia és fill de la nit, el sol ho és de la terra (…), el foc és fill de la fusta (…) emparentada amb ‘mater'» (p. 77), això és, amb la mare (i, així, amb la matèria), qui «té el foc com un fill natural a qui cuida en casa» (p. 77).
El govern valencià del «Pacte del Botànic», d’esquerres (2015-2023), en lloc de restaurar la de Sant Esteve, associada a la tradició matriarcalista, pel 2023, preferí incloure en el calendari la de Sant Joan.
Avant les atxes.
Una forta abraçada.
****
NOTA: La informació que he posat no és per a fotre el dia, ni la festa de Sant Joan Baptista, ni res semblant, sinó perquè, com aquell qui diu, toquem els peus en terra i no entrem en aquesta mena de sectes destructives que es diuen «partits polítics», com més va, més organitzats (i més preparats) per a manipular la gent mitjançant el rebuig de les Humanitats (en la instrucció, en els mitjans de comunicació social i en la vida quotidiana) i no cal dir que de lo vernacle i de lo maternal, en pro d’una cultura que fa campanya dels alts càrrecs, de la importància del poder i del culte a l’afiliat en cap i de lo celestial (tret en nexe amb Sant Joan Baptista, amb Sant Jordi i, com ara, amb Sant Miquel) i de l’ascetisme.
No debades, un llibre sobre lideratge posava que hi ha dues classes de canvis: els tècnics (superficials, que no van a l’arrel, com ara, un uniforme de color diferent) i els adaptatius.
Aquests darrers requereixen pedagogia, paciència, psicologia, empatia, explicar que, encara que no siga ràpid i, en part, inicialment, no agradable, serà molt beneficiós per a quasi tots…
