Prosseguint amb música matriarcalista, el 10 d’abril del 2026, en Xiuxiuejar, l’artista Miquel Pujadó i Garcia (1959) ens comentà “Fa quatre anys, vaig voler fer una aportació a la tradició de cançons eroticohumorístiques amb aquests ‘Rudiments d’anatomia’. Per si ho pots trobar interessant…”. La cançó “Rudiments d’anatomia” (https://www.miquelpujado.net/lletres-inedites-rudiments-danatomia), figura en “Web oficial de Miquel Pujadó”, és llarga, moderada i lliga amb el matriarcalisme. Diu així:
“RUDIMENTS D’ANATOMIA
Hi ha culs amb forma de pera, hi ha culs amb forma de poma.
N’hi ha que són més durs que un còdol, i d’altres semblen de goma.
Hi ha culs suats, fredolics, misantròpics i gregaris.
Hi ha culs callats, i n’hi ha alguns que sempre fan comentaris.
Hi ha culs rosats com porquets, n’hi ha de groguencs i verdosos.
Hi ha culs peluts i pelats, n’hi ha de nets i de pollosos.
Hi ha culs tímids, atrevits, llisos i amb alguna esquerda.
N’hi ha que porten una flor, i d’altres, rastres de merda.
He vist culs de tota mena,
només cal saber buscar:
al final de cada esquena
n’hi ha un a l’abast de la mà.
Però el cul que més m’agrada,
és el teu cul, estimada:
una lluna que enlluerna,
un far enmig la galerna.
Si encara està disponible,
si no el tens emparaulat,
ja em diràs si veus possible
fer-me un lloc al seu costat.
Roda el món i torna al Born…
Això ho sap tant ell com ella:
el qui fuig de la paella
acaba sovint al forn”.
Com podem veure, hi ha una lletra que empiula amb lo tel·lúric, vocabulari que connecta amb la dona, en aquest cas, mitjançant dos mots que representen la vulva i que lliguen amb la maternitat: la paella i el forn. Igualment, exposa formes gracioses de parlar de ventositats (de pets) i ho fa de manera natural, sense forçar el llenguatge, ni fer-lo políticament correcte. Això fa que empelte fàcilment amb el lector i no cal dir que amb l’oïdor (en escoltar-la, com així ho férem l’11 d’abril del 2026, en haver-la escrita del tot en una llibreta).
