L’enèsima incidència a Rodalies — i ja he perdut el compte de les que he patit durant aquests quasi vuit anys que fa que pujo i baixo amb la R16 — ha posat de manifest, una vegada més, de forma ben crua, radical i podríem dir que de forma quasi pornogràfica, el lamentable estat en què es troba la xarxa de Rodalies, i per extensió, també la xarxa de Regionals del nostre petit país de campanar. I és que clar, el que passa a Barsalona passa també a la resta del rere país, que encara que no ens agradi, per a molta, per a massa gent, Catalunya és Barcelona i Barcelona és Catalunya; en això ens assemblem molt als castellans, de crear una Catalunya buidada. De fet en som uns alumnes avatatjats, tants anys d’íntima relació han donat els seus fruits. I si al Cap i Casal es foten, natros, els de comarques, els catalans de segona, també ens hem de fotre, per solidaritat o per vés a saber ben bé què. Des del 10 de maig hi ha nous horaris, amb tres trens per hora i sentit, dos de la R2Sud i un de la resta de línies del corredor Sud… no fos cas que els catalanets i catalanetes de més enllà de Sant Vicenç tinguin les mateixes oportunitats que la resta, o fins i tot algun avantatge. A més, i ha un altre fet més a afegir als greuges que estem patint els usuaris de la R16: en primer lloc, el semidirecte que surt de Tortosa a les 5.47h, i que anava directe de Tarragona a Sants, ara fa fins a 7 parades més, convertint-se de facto en un Rodalies encobert, augmentant el trajecte en 20 minuts més; i en segon lloc, els excel·lents gestors de Rodalies s’han petat el semidirecte que sortia de Passeig de Gràcia a les 15.51h, que anava directe de Sants a Tarragona, i que facilitava als tarragonins i ebrencs tornar a casa a primera hora de la tarda (entre les 17h i les 18h) després de treballar. Ara, per a tornar a casa, ens hem d’esperar al tren que surt a les 17.38h de Passeig de Gràcia, que funciona també com un Rodalies encobert fent 7 parades més, i que triga 3 hores — 3 hores!!! — en arribar a Tortosa; per descomptat, aquests dies estic tornant amb la Hife. Vull pensar que aquesta situació serà temporal, i que quan es solucioni l’incidència de Gavà i la línia torni a tenir el 100% de capacitat, tot tornarà a la normalitat i tornem a tenir els mateixos horaris, i que tot plegat no és cap inici d’un desmantellament encobert de la línia. Vull pensar… però quan parlem de Rodalies la realitat quasi bé sempre supera ficció, en negatiu, és clar. I mirin, estic d’acord en què hi ha una mancança greu i crònica en inversions ferroviàries a Catalunya. Però també és necessari recordar que va ser en democràcia que es va desmantellar la línia entre Tortosa i Freginals — un altre dia escriuré sobre les vies verdes xupi-guais en què s’han reconvertit les antigues vies de tren, i que aquí a l’Ebre en som un experts d’abast universal — . I és necessari recordar també que ha estat en democràcia, i no fa pas massa anys, que s’ha desmantellat l’antiga línia entre Salou i l’Hospitalet de l’Infant, amb el vist-i-plau de la Generalitat i dels ajuntaments implicats. És a dir, eliminem allò que ja teníem construït i que amb una mica de visió estratègica i de planificació a llarg termini ens hauria servit per a comunicar-nos i moure’ns millor. I ara ens lamentem i ens llepem les ferides i que si Madrid no inverteix… Mirin, vagin tots vostès a cagar a la via, mai millor dit.

Com es deuen imaginar, el traspàs d’usuaris cap a altres mitjans de transport més fiables i eficients està sent més que notable. Les persones ens solem moure en termes de seguretat, també pel que fa als transports. Pel que tinc entès, per exemple, a can la #Hife ja estan quatriplicant expedicions entre Barcelona i Tortosa, especialment els divendres. Cada cop que els trens foten un pet, a les oficines d’Adrià d’Utrecht treuen unes quantes ampolles de cava i fan festa i xerinola fins a altes hores de la matinada, en dono fe. I mentrestant, cap partit polític tortosí ni tampoc des de l’Ajuntament s’han plantat de manera ferma i contundent davant d’aquest desgavell ferroviari gravíssim, i que afecta de manera crítica les comunicacions de la ciutat i també de la resta de les Terres de l’Ebre. Sembla que estan més preocupats per la campanya electoral i per inaugurar aparcaments per a cotxes privats amb centenars de places. Les prioritats dels qui governen estan ben clares, demostrant de passada una més que evident hipocresia i fins i tot un cinisme criminal. Ho repeteixo una vegada més: ni Tortosa ni l’Aldea es poden permetre perdre les connexions ferroviaries de Regionals amb Barcelona. Seria una catàstrofe de magnituds enormes, immenses; una tragèdia social que marcaria generacions senceres d’ebrencs, i evitar això hauria de figurar entre les 3 prioritats absolutes de tots els responsables polítics de les Terres de l’Ebre. I si arriba a passar, la responsabilitat i les culpes seran dels qui haurien pogut fer alguna cosa i no ho van fer. Tindrem memòria.

Compra el meu últim llibre de ficció “Tots els noms del tren”

Avatar photo
Hi, I’m Daniel Gil

Bibliotecari-documentalista. Pare de dues xiquetes meravelloses i que m'estimo amb bogeria. Fent feina de bibliotecari a la #BiblioEpiscopal. Vivint entre #Tortosa i #Barcelona. Els trens de la #R16 són el meu tercer espai. Curriculum | Llibres publicats | Tots els noms del tren

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *