𝐋𝐚 𝐜𝐨𝐦𝐩𝐥𝐞𝐱𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐝𝐞 𝐥𝐞𝐬 𝐦𝐚𝐜𝐫𝐨-𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐞𝐬 𝐜𝐞𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫𝐞𝐬 𝐚 𝐥𝐚 𝐩𝐞𝐧𝐢𝐧𝐬𝐮𝐥𝐚 𝐈𝐛𝐞𝐫𝐢𝐜𝐚. 𝐈

𝐈· 𝐂𝐞𝐥𝐭𝐞𝐬 𝐢 𝐢𝐛𝐞𝐫𝐬: 𝐦𝐞́𝐬 𝐪𝐮𝐞 𝐮𝐧𝐚 𝐮́𝐧𝐢𝐜𝐚 𝐞𝐧𝐭𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐜𝐮𝐥𝐭𝐮𝐫𝐚𝐥

Durant el segle VI abans de la nostra era¹, es van produir dos esdeveniments importants a la península Ibèrica. A la zona nord-occidental, els pobles cèltics es van establir de forma permanent², mentre que a la zona oriental, s’hi començaven a desenvolupar un conjunt de pobles que anys més tard els grecs anomenarien ibers.

De la convivència d’aquestes «dues» cultures, i a conseqüència de la fusió d’elements culturals de totes «dues», en sorgeixen els pobles celt-ibers. Un exemple d’aquesta fusió és l’adopció de la llengua cèltica, amb moltes influències iberes, per part dels pobles celt-ibers, així com l’adopció de creences religioses de totes «dues» societats.

Si ens hi fixem, durant l’article es parla de «dues» cultures o «dues» societats, entre cometes per a qüestionar aquesta afirmació. Parlar de societats passades des del present és complicat i presenta un repte metodològic a l’hora de fer-ho, ja que sovint s’incorre en el presentisme, és a dir, intentar aplicar elements actuals, com ara la nació, a societats antigues, on aquests termes no tenen cap mena de sentit.

Sovint es tracta els pobles celtes i ibèrics com una única entitat cultural, assumint l’existència d’un poble iber amb característiques idèntiques a través de tota la societat, i un poble celta també homogeni. No obstant això, els pobles celt-ibers ens permeten adonar-nos de la poca homogeneïtat que hi havia en aquests dos pobles i que, en realitat, no eren societats homogènies, ja que en realitat estaven formats en la seva majoria per ciutats-estats o estats amb llengües, creences, costums i sistemes polítics diferents. A més a més, dins dels mateixos pobles ibers o celtes, no existia un sentiment de pertinença al poble iber o celta, sinó que aquest sentiment es limitava a la ciutat-estat o estat on es vivia. És important també apartar la idea que els pobles cèltics i ibèrics eren simples, ja que es tractava de societats complexes i diverses.

Per a ser més precisos, hauríem de parlar dels pobles celtes i dels pobles ibers en plural a l’hora de referir-nos a aquestes dues macro-cultures. Si bé és cert que els pobles que formaven part d’una d’aquestes macro-cultures compartien alguns elements socials i culturals entre ells i diferien de les societats de l’altra macro-cultura, les diferències internes eren prou notables per a poder considerar-los pobles diferents.

¹ En aquest article s’utilitza «abans de la nostra era» (a. n. e.) com a forma neutral i general per a referir-se als anys anteriors de l’era cristiana, és a dir, el que popularment es coneix com «abans de Crist» (a.C.).

² Tot i que hi ha debat entorn d’aquesta qüestió (hi ha qui defensa una presència anterior d’aquests pobles a la península Ibèrica), les principals hipòtesis exposen que l’entrada d’aquests pobles va succeir entorn dels segles VII a. n. e. i VI a. n. e. ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ

𝐈𝐈· 𝐒𝐨𝐜𝐢𝐞𝐭𝐚𝐭𝐬 𝐠𝐮𝐞𝐫𝐫𝐞𝐫𝐞𝐬: 𝐌𝐢𝐭𝐞 𝐨 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐚𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐜𝐞𝐥𝐭𝐚 𝐢 𝐢𝐛𝐞r?

Les societats antigues no clàssiques³, com les iberes i les celtes, no van despertar interès fins als segles XVIII i XIX de la nostra era, amb l’aparició del romanticisme i el nacionalisme. En aquesta època, es va establir la idea romàntica que les societats antigues no clàssiques, que fins aleshores s’havien conegut com a bàrbares, eren pures i autèntiques, ja que no havien patit la influència de les societats clàssiques. Aquesta visió i idealització va portar a creure en aquestes societats amb cert misticisme, veient aquestes societats com a guerreres, molt valentes que lluitaven per la seva puresa i contra l’invasor. Aquesta mitificació va ser utilitzada per justificar el nacionalisme des d’un punt de vista històric, encara que sovint no estava basada en la realitat.

Les societats clàssiques van exercir una gran influència en la visió que avui en dia tenim d’aquestes societats antigues. Amb les seves descripcions, els romans representaven a les societats celtes i iberes com a bàrbares, relacionant-les amb la violència, la incontrolabilitat i la guerra. A més a més, els romans es mostraven a si mateixos com aquells únics que van aconseguir subjugar aquelles societats, reforçant la idea de la seva superioritat. Això va contribuir a reforçar la concepció que les societats iberes i celtes eren societats guerreres, que es caracteritzaven principalment per la seva bel·licositat. També, però, és important tenir en compte que aquesta visió estava influenciada per la percepció romana, que no reflectia la realitat barbarà sinó els interessos romans.

Aquesta visió de les societats «barbares» està posada en qüestió, són molts els llibres i textos acadèmics que analitzen aquestes societats, les cultures, les estructures polítiques, l’economia, etc, superant així la concepció romana que només definia les societats com a bàrbares, sense pretendre aprofundir en la seva realitat i complexitat.

Actualment, s’està treballant per desmuntar la visió que s’ha tingut fins ara d’aquestes societats no clàssiques, com que eren simples i homogènies. S’estan basant les investigacions en altres aspectes, perquè les societats antigues no clàssiques no es basaven únicament en la guerra, sinó que també tenien altres facetes igualment rellevants, en l’àmbit d’intercanvis comercials, organització política, etc.

³ Entenem per antiguitats clàssiques aquelles que es van desenvolupar a Orient Mitjà i a la Mediterrània, els pobles ibers i els pobles celtes no són considerats pobles antics clàssics. ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤㅤ ʙɪʙʟɪᴏɢʀᴀꜰɪᴀ:

ᴅᴇsᴘᴇʀᴛᴀ ꜰᴇʀʀᴏ ᴇᴅɪᴄɪᴏɴᴇs. 2010. ʟᴀ ᴀᴍᴇɴᴀᴢᴀ ᴄᴇʟᴛᴀ. ᴀɴᴛɪɢᴜᴀ ʏ ᴍᴇᴅɪᴇᴠᴀʟ ɴ.º 2. ᴅᴇsᴘᴇʀᴛᴀ ꜰᴇʀʀᴏ ᴇᴅɪᴄɪᴏɴᴇs.

ᴘʟᴀᴄɪᴅᴏ sᴜᴀʀᴇᴢ, ᴅ. 1993. ɪɴᴛʀᴏᴅᴜᴄᴄɪᴏɴ ᴀʟ ᴍᴜɴᴅᴏ ᴀɴᴛɪɢᴜᴏ: ᴛᴇᴏʀɪᴀ ʏ ᴍᴇᴛᴏᴅᴏʟᴏɢɪᴀ. sɪɴᴛᴇsɪs.

ʙᴇʀᴍᴇᴊᴏ ᴛɪʀᴀᴅᴏ, ᴊ. 2010. ʙʀᴇᴠᴇ ʜɪsᴛᴏʀɪᴀ ᴅᴇ ʟᴏs ɪʙᴇʀᴏs. ᴇᴅɪᴄɪᴏɴᴇs ɴᴏᴡᴛɪʟᴜs.

ᴘᴇᴛɪᴛ, ᴘ. 1981. ʜɪsᴛᴏʀɪᴀ ᴅᴇ ʟᴀ ᴀɴᴛɪɢᴜᴇᴅᴀᴅ. ʟᴀʙᴏʀ.